diumenge, 13 d’abril de 2008

MÉS POLÍTICA I MILLOR GESTIÓ


Divendres, el Congrés dels diputats investia President del Govern a José Luis Rodríguez Zapatero. I ahir mateix ja varem conèixer la composició del nou Executiu. Un Govern, amb un clar perfil polític i amb una demostrada capacitat de gestió, que tindrà com a pilars fonamentals de la seva actuació, el creixement econòmic, el benestar social, la lluita contra el canvi climàtic i la igualtat.

Aquests seran els objectius polítics pels propers quatre anys: créixer econòmicament amb més fortalesa innovadora i tecnològica; afrontar els reptes del canvi climàtic i la protecció del medi ambient de forma integral, tenint en compte temes tant essencials com l’aigua; i continuar fent una aposta definitiva en polítiques de benestar i en favor de la igualtat efectiva entre homes i dones. En efecte, aquest és un Govern que haurà de fer front a un període d’alentiment econòmic a nivell mundial però que no vol renunciar a seguir avançant en el camp de les polítiques socials iniciat en la darrera legislatura. Per això el President ha apostat per una nova estructura governamental, competent i compromesa, que sap el què el nostre país necessita però que busca el diàleg i el consens, polític i social, i que ja ha estat valorada molt positivament tant per patronals com per sindicats.

Però aquest serà també un Govern que haurà de tenir una sensibilitat especial envers Catalunya: desplegament estatutari, un nou sistema de finançament més transparent, més just i solidari i la inversió en infraestructures, recerca i innovació que Catalunya necessita i que ens permeti situar-nos al capdavant del conjunt de l’Estat en modernitat, competitivitat i desenvolupament.

Aquesta era la única condició del PSC. No havíem demanat quotes ni havíem imposat cap veto. Per això la presència catalana a l’Executiu és molt satisfactòria, no només en termes quantitatius, sinó pel pes específic de les dues carteres ministerials assolides per Carme Chacón i Celestino Corbacho. Especialment significativa és la designació de Carme Chacón com a Ministra de Defensa. Una cartera que garanteix la presència de Catalunya en el nucli dur del Govern de l’Estat. En el centre mateix de la presa de decisions. A diferència del que l’oposició ha volgut ressaltar, de forma desencertada, la importància del Ministeri de Defensa, no s’ha de mesurar només pel nivell de competències que tingui envers Catalunya, sinó per la seva capacitat d’influència política en el conjunt de l’Executiu, per la proximitat a la presidència del Govern, i pel compromís del socialisme català en la governabilitat de l’Estat. Pel que significa estar al capdavant d’un dels ministeris anomenats d’Estat, d’aquells que els constitucionalistes anglosaxons anomenaven històricament the power of the sword and the purse (el poder de l’espasa i els diners): Economia, Afers Estrangers, Defensa i Interior. Només caldrà veure la ubicació que la nova Ministra tindrà en els escons blaus reservats al Govern en el Congrés dels Diputats per entendre la importància estratègica del seu nomenament.

Aquest és un període on les relacions entre Estat i Generalitat seran molt importants. I el que necessitem ara mateix és compromís amb la governabilitat, lideratge polític, capacitat de gestió i vetllar pels interessos de Catalunya des del Govern de l’Estat.