diumenge, 14 de juliol del 2013

Intervenció davant el Consell Nacional del PSC presentant la resolució de suport al text de Granada i al dret a decidir

Companyes i companys,

Moure les estructures d’un Estat costa molt. Moure les fonaments sobre els quals es sosté un Estat és un esforç titànic. Si em permeteu, costa més canviar les estructures d’un Estat que crear-ne de noves. I moure un gran partit com el PSOE és encara més difícil, perquè s’han de vèncer molts recels, moltes inèrcies, molts dubtes i molts temors. Però aquesta dificultat no pot condicionar mai la nostra actitud.
 
El PSC és un partit que tradicionalment ha representat la modernitat, el progrés, l’avantguarda i, fins a cert punt, la rebel·lia. Sempre que hi ha hagut avenços en la configuració de l’Estat darrera hi ha hagut el PSC i el catalanisme polític.

I aquesta vegada ho hem tornat a fer: som conscients de la necessitat de continuar avançant cap a la millora del nostre autogovern i el reconeixement de la nostra identitat nacional i per això hem impulsat una reforma de l’Estat, una reforma constitucional de l’Estat que superi el vell Estat de les autonomies i doni resposta als anhels de la majoria dels catalans, establint un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya. Hem fet moure el PSOE i l’hem portat cap a les nostres posicions.

No ha estat una empresa fàcil, perquè les tensions en el sí del socialisme espanyol existeixen i, especialment en el PP que, a través d’un discurs perillosíssim ha arribat a responsabilitzar l’Estat autonòmic com un element d’ineficiència i com un dels causants de la crisi econòmica actual. En aquest context, el debat entre recentralització i federalisme, no ha estat gens senzill.

Però malgrat tot, una vegada més, des del PSC:

-        Hem provocat el debat;

-        Hem liderat les propostes;

-        Hem aconseguit complicitats; i

-        Hem assolit un gran acord, amb el suport unànime del socialisme espanyol.

El document signat la setmana passada a Granada, és un pas endavant molt important. Històric m’atreviria a dir, perquè implica un avenç decidit cap a una nova forma de concebre Espanya. I és importantíssim perquè el PSOE necessitava urgentment un model d’organització territorial del poder polític propi i diferenciat del PP i que pugui defensar amb contundència i de forma desacomplexada.

Tot i així, puc entendre que el document no hagi satisfet les expectatives de tothom. És possible. Però tot depèn del terme de comparació que utilitzem. Si comparem el document de Granada amb el moviment sobiranista existent a Catalunya, a algú li pot semblar poca cosa, que es queda a mig camí, que és descafeïnat. Però si ho comparem amb la posició que el PSOE ha vingut mantenint sobre l'organització territorial d'Espanya des de l’any 1978, l’evolució és històrica.

Per a nosaltres el document de Granada és un punt de trobada amb el PSOE. És un punt de partida, no un punt d’arribada. És el mínim comú denominador.

I és tan important perquè des d’ara, des de dissabte passat, des de Granada, el federalisme ja forma part de l’ideari polític del PSOE. De la mateixa manera que el dret a decidir ja forma part de l’ideari polític del PSC. Ja és indiferent que es digui: el PSOE està vinculat formalment amb el federalisme. PSOE i federalisme ja són conceptes indissociables.

Però també és cert que no s’és federalista pel simple fet d’haver signat un document.

No és el mateix defensar el federalisme com a opció política, que ser federalista! Perquè, amigues i amics, el federalisme és també, i sobretot, una actitud. És una manera de fer. És una manera de ser.

I precisament per això, cal continuar treballant, perquè l’opció federal no sigui només una sortida política a un problema concret, sinó una actitud coherent i compromesa amb la seva pròpia definició.

Vull deixar ben clar que hem començat però no hem acabat!

Hem iniciat amb pas ferm un camí, però cal continuar treballant. Tots. Junts. Amb determinació i amb perseverança perquè encara queda molt per fer: l'exercici del dret a decidir, la redacció del protocol de relacions parlamentàries amb el PSOE i la concreció de la reforma constitucional. A Granada s’ha fet un posicionament polític de primer ordre. Però ara ens cal traduir-lo en realitats, amb fets i amb text articulat.

La resolució que 32 consellers nacionals us presentem avui a la vostra consideració no pretén ser una adhesió acrítica a cap document polític, sinó el reconeixement de la feina feta fins ara per la direcció nacional del partit i un acte de suport explícit, el més unànime possible, a la feina que encara ens queda per fer.

Moltes gràcies!
 
*La proposta de resolució ha estat finalment aprovada amb el suport del 99 per cent dels consellers nacionals