Estem patint una crisi econòmica duríssima, que només a Catalunya ha comportat la pèrdua de mig milió de llocs de treball en cinc anys. L’allargament de la situació ha provocat la finalització dels subsidis que percebien els aturats a l’inici de la recessió, i la percepció dels ajuts de 426 euros mensuals penja d’un fil. Milers de famílies subsisteixen avui gràcies a la solidaritat de familiars, amics i veïns, o per l’ajut que reben de les entitats socials, i s’ha obert el debat sobre la deficient nutrició dels infants més necessitats.
Les retallades en els serveis públics bàsics que rep la ciutadania perpetrades pel Govern de la Generalitat i l'aprovació per part del Govern central d'un reforma laboral nefasta, que fomenta l’acomiadament barat i precaritza les condicions de treball de les persones que tenen la sort de mantenir la feina, són dues mostres més d’una agenda política regressiva d'efectes devastadors. Estem davant un drama social.
Per desgràcia, no es perceben símptomes de recuperació econòmica ni de
reactivació industrial que puguin revertir aquesta situació, i les polítiques
del Govern de la Generalitat són pràcticament imperceptibles. La crisi és
profunda i de llarga durada.
Per això, les persones que volem més llibertat per a Catalunya, però també
una Catalunya que continuï cercant la justícia social, no podem tancar els ulls
davant aquesta crua realitat. I no podem permetre que els actuals governs
utilitzin l’excusa de la crisi per desmantellar estratègicament l’Estat del
benestar que havíem construït entre tots des del restabliment de la democràcia.
Ara bé, tot i la gravetat de la situació, no ens podem limitar únicament a
fer una apel·lació al greuge i a la incompetència. Cal bastir una alternativa
socialdemòcrata, creïble i possible, que doni resposta integral als reptes
econòmics i socials que tenim davant i que es contraposi al neoliberalisme
econòmic dominant que encara no ha mostrat definitivament la seva cara més
dura.
I aquí em refereixo al segon punt. El descrèdit de la classe política ha
arribat a un dels nivells més alts de la seva història. Cal recuperar
confiances i credibilitats perdudes i reteixir complicitats amb una ciutadania
cada vegada més allunyada dels seus representants i de les seves institucions.
Si no ho fem, posem en risc la pròpia democràcia. Són, doncs, uns deures que
ens toca fer a nosaltres mateixos. Això només serà possible si s'erigeix una
nova classe política que posi en el frontispici de la seva actuació
l'honestedat, el rigor, la humilitat, la proximitat amb la ciutadania i la
recuperació indiscutible de la vocació de servei públic.
El sentiment nacional dels catalans ha evolucionat i ha augmentat en els
darrers anys. Hi ha causes objectives i subjectives que ho justifiquen. Raons i
passions. Fets i sentiments. Des de la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut, fins als intents d'espanyolitzar els alumnes catalans del
ministre Wert.
Una mostra molt significativa d'aquest sentiment, a banda de les
celebracions institucionals que hi ha al conjunt del país, s'expressarà avui
travessant tot Catalunya amb la construcció d'una cadena. Jo no hi seré, però
els socialistes catalans haurem d'estar molt atents a aquesta mobilització de
centenars de milers de persones, i prendre'n molt bona nota. S'equivocaria
aquell que pretengui ignorar-la, menystenir-la o ridiculitzar-la. És sens dubte
un acte molt lloable, ambiciós i compromès, que més enllà d'expressar una opció
independentista, aplegarà moltes persones que volen expressar el seu malestar,
el seu enuig, la seva profunda catalanitat i la seva voluntat inequívoca de
canviar el marc de relacions actuals entre Catalunya i Espanya.
L'Estat de les autonomies s'ha esgotat i l'ambició nacional de Catalunya
precisa noves formes d'expressió. Catalunya ho sap, i Espanya ho ha d'entendre.
I per tant, si Espanya vol continuar existint, haurà de prendre consciència que
ha de canviar. Estem convençuts que la via federal és la millor opció. I en
això treballarem. Però amb la voluntat de superar el federalisme retòric per
passar al federalisme dels fets.
L’Onze de Setembre és la millor ocasió per reivindicar la voluntat
majoritària dels catalans i catalanes d’enfortir l’autogovern i decidir
lliurement el nostre futur polític, sabedors que aquest és un desig àmpliament
compartit per la societat catalana, si se sap conduir amb intel·ligència i amb
l’ànim de sumar voluntats, no de restar. Per això defensem la celebració d'una
consulta legal i acordada.
Però des del nostre ideari de progrés entenem que els drets nacionals no
s’esgoten en una consulta puntual. Que els drets de la nació són al mateix
temps els drets dels seus ciutadans a una sanitat pública ben dotada, a un
ensenyament de qualitat, a la protecció social dels sectors més febles, a tenir
feina, a disposar d’un habitatge digne.... No podem consentir que amb
l’estendard d’una nova terra promesa, d’una Itaca idealitzada, s’oblidin les
greus dificultats que pateixen cada dia milers de persones d’aquest país.
I per això hem de pensar en els milions de compatriotes que comparteixen
aquests objectius. Que volen la llibertat nacional, però també la cohesió
social i la solidaritat, i que per això necessiten una força que encapçali la
lluita per assolir-los. Hem de recuperar la confiança de totes aquelles
persones que volen decidir la construcció d’una Catalunya més lliure i alhora
més justa. Aquest és el nostre gran repte al servei d’aquest poble.Bona Diada.