dimecres, 19 de juny de 2013

No és política, és Reus!


Reus és una ciutat dinàmica, emprenedora i creativa. Rebel, transgressora i inconformista. El Reus que tenim avui és fruit de l’esforç i l’empenta de molta gent que l’han imaginat, l’han aixecat, l’han reinventat i l’han projectat al món. Reus és un exemple de tradició i modernitat; Reus és una ciutat vital.

És possible que el context polític actual hagi pogut provocar un cert afebliment en l’expressió d’aquest tarannà. Vivim temps d’incerteses i d’inseguretats. Però en els darrers dos anys, Reus s’ha empetitit, s’ha anat apagant de forma alarmant i això no té només una explicació econòmica.

En només dos anys hem vist com el govern municipal no té cap projecte de ciutat. No té full de ruta ni brúixola. No hi ha planificació, ni horitzó ni estratègia. Els màxims responsables polítics actuals mai no s’havien preocupat de tenir un projecte rigorós per si algun dia arribaven a governar: l’objectiu era assolir l’alcaldia, però ningú no havia pensat què farien l’endemà. I quan un no sap on va, quan un no sap què vol, la conseqüència és la improvisació constant, la pèrdua d’oportunitats i la successió contínua d’errors que condicionen el present i perjudiquen les expectatives de futur. La ciutat se’ls està escapant de les mans, i això afecta directament els ciutadans.

El balanç és desolador: pèrdua de la capitalitat cultural amb la dissolució del Consorci del Teatre Fortuny, museus tancats i biblioteques per obrir. La capitalitat comercial ha quedat debilitada com a conseqüència del sainet de Metrovacesa. La capitalitat sanitària està en risc davant la possible ruptura de Sagessa. Hem retrocedit en educació tancant dos centres per any. El deute de la Generalitat amb Reus s’ha doblat. Augment indiscriminat d’impostos. L’atur està desbocat i les polítiques de formació ocupacional han estat pràcticament desmantellades, quan són més necessàries que mai. L’estació intermodal està en dubte. I els gerents municipals fugen corrent.

S’ha d’aturar aquesta deriva. I no valen més excuses, perquè això no va de lluites partidistes. És Reus i el futur dels seus ciutadans el que està en joc. És possible que no tot es fes bé en l’anterior etapa, però no podem viure obsessionats amb el passat. S’ha de mirar al futur, aprenent dels errors, per poder tornar a rellançar la ciutat. Amb rigor, esforç, honestedat, lideratge i vocació de servei.

Cal recuperar l’autoestima i l’orgull de ciutat que sempre ens ha caracteritzat. Reus no pot viure del record, de l’enyorança ni de la nostàlgia. No hi estem acostumats. Cal tornar a imaginar Reus. I ho hem de fer entre tots. L’hem de tornar a aixecar retornant el protagonisme als ciutadans. Ens cal una ciutat que tingui cura de la seva gent, que creixi, que doni oportunitats i atregui inversions. Amb qualitat de vida i projecció exterior. Decidida, valenta, arriscada, convençuda de sí mateixa. Que sedueixi i que emmiralli. Una ciutat per estimar i per ser estimada. Reus pot més. Reus mereix més.