dilluns, 21 de maig de 2012

Cal un canvi de rumb, President

Molt Honorable President: Vaig seguir molt atentament la compareixença de premsa en la qual anunciàveu el tercer "pla d'ajust" del vostre mandat. La magnitud de les tres retallades fa molt difícil poder entendre-la com un simple exercici d'austeritat. És, per contra, un esforç inassumible pel nostre teixit productiu, els nostres emprenedors i treballadors i les economies domèstiques, ja molt minvades. Són decisions que malgrat venir emparades per un pretès rigor comptable, estrangulen la competitivitat, el talent, la innovació i la supervivència econòmica i social de la gran majoria de catalans. El fonamentalisme del dèficit zero és contraproduent i ens aboca a una recessió de final impredictible, ens empeny irremeiablement contra les roques. He de dir-vos també que em dol profundament haver de tornar a sentir aquella vella excusa que “tots els mals vénen de Flandes”, de l'herència rebuda. La crua realitat evidencia que pràcticament tot el planeta Terra se n'està anant per l'aigüera, i no només Catalunya. Ja fa un any i mig que teniu l'honor de presidir el Govern del nostre país i, per tant, la responsabilitat de prendre decisions que procurin la revitalització econòmica, la reactivació industrial i de l'emprenedoria. Per desgràcia, fins ara només hem vist retrets i cap mesura d'estímul d'envergadura. Les responsabilitats que en la presa de les vostres decisions pugueu atribuir al Govern d'Espanya són certes i en això coincidim, però permeteu-me recordar-vos que el partit que presidiu va votar amb entusiasme a Madrid la Llei d'Estabilitat Pressupostària que consolida el dèficit zero. En altres paraules, heu contribuït a aprovar la Llei que ara us empeny, sense marge de maniobra, a prendre les decisions que acabeu d'anunciar per evitar que Catalunya sigui intervinguda. No podeu defugir la responsabilitat dels vostres actes si els objectius que perseguiu són compartits amb el PP. Els retrets i la confrontació, amb l'Estat o amb el passat, poden ser útils a curt termini en termes electorals, però tenen poc recorregut perquè contribueixen a consolidar el desprestigi de la classe política a qui la ciutadania continua responsabilitzant, de forma majoritària, de ser la causant de la crisi econòmica més que no pas la solució. Així no es recupera la credibilitat perduda. No es pot carregar més sobre les espatlles dels ciutadans el cost d'aquesta crisi. La gent ja no pot més perque les mesures que heu pres fins ara són injustes i inútils. És l'hora de definir objectius estratègics i de prendre decisions que procurin el canvi del nostre model productiu, de prendre decisions valentes i arriscades. Amb determinació. Mesures innovadores, ambicioses, estimulants per a la reactivació econòmica. És l'hora d'assumir riscos per construir un futur millor. D'involucrar-nos tots en l'afany de dinamitzar la societat, d’esperonar els joves i els emprenedors i de modernitzar el nostre teixit productiu. És això el que ens ha de distingir com a país i el que ens ha de fer sentir orgullosos de ser catalans. I ja no podem perdre massa més temps. (Article publicat al Diari de Tarragona el 19/05/2012)