Pregunta al ministre Montoro sobre la comissió Bilateral Generalitat-Estat

Contempla el Gobierno la convocatoria inminente de la Comisión bilateral Generalitat-Estado?

Sr. Ministro, dentro de un mes, se van a cumplir dos años desde la celebración de la última reunión de la comisión bilateral. Eso quiere decir que desde que Ud. es ministro no la ha convocado ni una sola vez y Ud. sabe que el reglamento de la comisión, establece que ésta debe reunirse por lo menos dos veces al año.

Pero es que además desde que Ustedes gobiernan, el Sr. Rajoy y el Sr. Mas sólo se han reunido tres veces. La primera fue para saludarse. La segunda sirvió de excusa para convocar elecciones anticipadas en Catalunya y, la tercera fue secreta, o sea que ni siquiera conocemos los temas tratados ni los compromisos asumidos. Exactamente igual que la que mantuvieron ayer la Vicepresidenta y el Sr. Duran i Lleida, aunque de esta ya sabemos que no hablaron de Catalunya, lo cual, como poco nos parece sorprendente.

Pues mire, aunque no lo haga el señor Duran cuando tiene la oportunidad, nosotros si que queremos hablar de Catalunya, porque, Sr. Ministro, el listado de asuntos pendientes es interminable:

- según la Generalitat quedan al menos 29 competencias pendientes de transferir.

- El Estado debe a Catalunya 8.000 millones de euros entre liquidaciones pendientes y la financiación de los servicios sociales.

- Y aún no sabemos cual va a ser el límite de déficit. Curiosamente, para eso también tenemos una comisión mixta, de asuntos económicos y fiscales, que tampoco se reúne.

Fíjese, desarrollo estatutario, actualización del sistema de financiación, cumplimiento de las inversiones y nuevo límite de déficit. Todo, asuntos de su competencia!

Sr. Ministro, encima de la mesa tenemos conflictos institucionales inéditos en la historia de nuestra democracia. La tensión aumenta y Ustedes no se mueven.

No cree que ha llegado el momento de reunirse? No cree que ante este clima de desafección, se requiere una actuación institucional urgente?

Mire, ayer vimos como el President Mas, arrastrado por los resultados de la última encuesta publicada en Catalunya, inició el viraje de su agenda política. Pues bien, ahí a su lado se sienta el Sr. Duran i Lleida, que creo que aún debe ser el Presidente de la parte Catalana de la comisión bilateral. Por qué no se acerca y fijan ya una fecha para la reunión? Tenemos un magnífico instrumento de cooperación bilateral y efectivo. Úselo! Déjese de prejuicios. Ignore los cantos de sirena del Sr. Aznar y póngase a trabajar de una vez!

Quan l'oposició ha de fer de govern

Fa deu anys, els responsables municipals socialistes de Reus van mantenir els primers contactes amb les principals operadores comercials d’Espanya per sondejar el seu interès en explotar un gran centre comercial a la ciutat. La resposta positiva va animar el govern municipal a plantejar el projecte i convocar el concurs, després de complexos tràmits, que va guanyar Metrovacesa amb una irrenunciable proposició econòmica i conceptual.

Sempre hem entès, que Reus havia de fer un salt endavant en política comercial que complementés el nostre peculiar teixit de comerç urbà, per tal de fer front a un entorn cada cop més competitiu. Des de l'oposició, en canvi, el Sr. Pellicer sempre va ser un detractor del projecte, defensant un proteccionisme caduc i ignorant l’evolució dels nous hàbits de consum del segle XXI. Una oposició que el va portar, fins i tot, a anar al Registre de la Propietat a buscar condicions en l’adquisició originària dels terrenys per intentar fer descarrilar la idea.

La crisi econòmica va comportar canvis en l’accionariat de Metrovacesa, que va passar a mans dels principals bancs espanyols. Les obres del centre de Reus es van aturar, mentre l’empresa sol·licitava una rebaixa substancial del cànon pactat, al·legant que el nou context impedia complir aquells compromisos.

Des del canvi de consistori, l’Alcalde Pellicer havia estat incapaç de gestionar aquesta situació, que contribuïa a la seva política de “tabula rasa” amb el passat, l’única directriu de la seva inacció quan ja som a l’equador del mandat. Semblava gaudir del fracàs d’un projecte al qual ell sempre s’havia oposat.

El passat mes de gener el govern va portar al Ple municipal la resolució de la concessió a Metrovacesa, manifestant novament l’Alcalde el seu rebuig conceptual. Hi tenia tot el dret, però nosaltres ens hi vam oposar advertint del risc d’un litigi d’inabastables conseqüències, que podia paralitzar durant anys les obres i causar una greu lesió patrimonial a la ciutat. Així, davant l'incomprensible deixadesa de funcions del govern municipal i en exercici de la nostra responsabilitat, vam reunir-nos amb Metrovacesa per intentar trobar un sortida negociada. I així va ser. L'acord assolit ja fa tres mesos que ens el varen proposar. L'empresa continuava estant interessada en tirar el projecte endevant, però es topava amb l'oposició del govern municipal. Havia de ser un projecte redimensionat, adaptat a les necessitats actuals, negociat amb les entitats locals, complementari i no agressiu amb el comerç tradicional que distingeix Reus.

El Sr. Pellicer, en un acte irracional de testosterona, d'exhibició inútil de musculatura política, va decidir estripar el contracte, rescindir-lo, sense pensar en les conseqüències. Va actuar per despit, amb prepotència, sense tenir cap alternativa, ni cap projecte. És el pitjor que es pot fer quan hom defensa l'interès general. Una irresponsabilitat, un despropòsit fruit de la manca de planifcació del govern municipal que hauria pogut causar un mal irreparable a la nostra ciutat.

Nosaltres preferim optar per la seriositat i la conseqüència. Amb responsabilitat, amb visió de govern. Molt malament han d'estar les coses quan l'oposició ha de fer de Govern, i el Govern ningú sap on és, què vol, on ens porta i, a més ens ha fet perdre dos anys incomprensiblement. Perillosa aquesta recurrent improvisació governamental que ens està fent perdre massa oportunitats.

Celebrem enormement que Metrovacesa opti per reprendre el centre comercial. És una magnífica notícia. Generarà feina en un moment de grans necessitats (fins a 2.000 llocs de treball directes i indirectes segons un estudi de la Cambra de Comerç de Reus, en una ciutat amb més d'11.000 aturats) i dinamitzarà el comerç local. I també perquè la liquiditat oferta farà possible l’amortització del crèdit per a la construcció de l’edifici Tecnoparc-Fira, complint-se així un guió que l’actual Alcalde ni va escriure ni va aprovar mai. Esperem que almenys ho sàpiga aprofitar. En això, l'ajudarem.

Article publicat avui al Diari de Tarragona

Pregunta al ministre Montoro sobre la flexibilització del dèficit de les comunitats autònomes

Sr. Ministro, 

Hace unos días en Bruselas le echaron por tierra sus cifras de déficit y le dijeron que debía incorporar las ayudas a la banca. Ayer conocimos que su ministerio ha intentado ocultar parte del déficit real mediante el retraso de las devoluciones de distintos impuestos. Todo este maquillaje contable no es más que la demostración de la enorme dificultad que tienen Ustedes para cuadrar las cuentas. España necesita más margen, Sr. Ministro, menos apremios, y Ud. lo sabe, porque la recesión es mucho más dura de lo esperado. Ante esta situación no cree que ha llegado el momento de flexibilizar el objetivo de déficit de las Comunidades autónomas?

Sr. Ministro, Ud. presume de rigor económico y de ser el garante de las políticas de austeridad de este país, pero después de lo que hemos visto, lo cierto es que a Ud. no le cuadra nada y que con sus triquiñuelas para camuflar el déficit, uno tiene la sensación de que Ud. está actuando más como un contable de la calderilla que como un verdadero Ministro de hacienda! Así lo siento y así se lo digo.

Ud. está todo el día ejerciendo un control inquisitorial sobre el déficit de las comunidades autónomas y sin embargo se permite el lujo de hacerse trampas al solitario! Pero claro, con la diferencia que con ello nos compromete a todos y pone en entredicho la credibilidad de nuestro país. ¿Con qué legitimidad puede ahora seguir manteniendo esa presión asfixiante sobre las comunidades autónomas, Sr. Ministro? 

Ud. hace trampas, pero exige rigor a los demás. Ud. no cumple, pero pretende hacer cumplir a las CCAA. Y fíjese lo que ha provocado: con su actitud le ha dado la excusa perfecta al Conseller de Economia de la Generalitat de Catalunya para que pueda ocultar su falta de apoyos políticos en el Parlament y se atreva a insinuar una posible prórroga presupuestaria. Eso es lo que ha conseguido, Sr. Ministro. Brillante! En fin…

Ud. debería saber que detrás de sus frías estadísticas, detrás de su hachazo salvaje a las políticas de bienestar, detrás de cada uno de esos 5 millones de parados, hay personas de carne y hueso, personas con nombres y apellidos. Personas y familias enteras que sufren injustamente cada día.

Su obsesión por el déficit genera más paro, más recesión, más sufrimiento y deja a millones de ciudadanos sin futuro y sin esperanza. Basta ya, Sr. Ministro! Cambie de actitud y no haga cumplir a los demás lo que Ud. es incapaz de hacer. Basta ya de hacer pagar siempre a los mismos. Deje respirar de una vez a los ciudadanos. Sea un poco más flexible, Sr. Ministro! Más flexible, más sensible y más sensato.

Entrevista que em publica El Punt Avui: El PSC va fer el que li tocava fer

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/624728-no-desistim-que-el-psoe-avali-el-dret-a-decidir.html

Entrevista a Els matins de TV3 arran de la votació del dret a decidir

El bolígraf de la feina

(Reflexions sobre l'honradesa i la integritat dels servidors públics)

Fa ja uns quants anys, quan iniciava els primers estudis per l’elaboració de la que acabaria essent la meva tesi doctoral titulada “El control extern de la despesa pública. Configuració i garantia constitucional”, vaig visitar la Sindicatura de comptes de Catalunya, l’òrgan que controla que l’execució pressupostària que fa el govern s’adeqüi a la legalitat i s’efectuï atenent criteris d’eficàcia i d’eficiència. Més endavant vaig tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament del Tribunal de Cuentas d’Espanya i, finalment, el canadenc i el nordamericà molt més consolidats, avançats i moderns. Però en la primera d’aquelles entrevistes amb l’aleshores Síndic Major de la Sindicatura, em va fer una afirmació que em va deixar completament astorat: “Tots els problemes comencen quan algú s’emporta el bolígraf de la feina a casa!”. 

Efectivament, molts dels mals del nostre sistema polític comencen quan algú perd la noció de la diferència existent entre el públic i el privat. Quan es confonen i es barregen els interessos públics amb els personals. Quan hi ha un intent de patrimonialització de la cosa pública o, encara pitjor, quan hom utilitza els ressorts i els instruments públics en benefici personal. Emportar-se un bolígraf de la feina a casa és segurament un acte inconscient, innocent, irrellevant fins i tot. Però darrera de l’acte en sí mateix hi ha el trencament d’una línia, de vegades borrosa, que no s’hauria de traspassar mai, que és la que delimita l’interès general i el particular.

Vagi per davant que la immensa majoria de servidors públics i responsables polítics són persones honestes, i que en molts casos duen a terme les seves tasques de forma desinteressada. Una dedicació, aquesta, que es posa especialment de manifest en l’administració local. Però també és cert, que molts dels casos de corrupció política que es descobreixen són tan vergonyants que per la seva envergadura provoquen una alarma social que pot acabar contaminant i desprestigiant tot el conjunt.

Estic convençut que cal modificar moltes lleis per tal d’establir més controls, aprofundir en els mecanismes de transparència en la presa de decisions públiques, administratives i polítiques (especialment en l’àmbit de la contractació pública, laboral i en la concessió de subvencions) i ser exemplars en la resposta si es prova que hi ha hagut una conducta il·legal. Tots els casos que estan apareixent darrerament són indignes, intolerables i injustificables. Fan un mal irreparable a la credibilitat de les institucions i, per tant, als fonaments de la nostra democràcia. Però per molt que fem, per molt que innovem, per moltes lleis que modifiquem -que són del tot necessàries-, al final tot acaba al mateix lloc: en la integritat personal de cadascú. En darrer extrem, davant d’un cas de corrupció o de suborn, sempre hi ha un home o una dona que acabarà actuant en funció de la seva pròpia integritat personal. El que corromp i el que es deix corrompre. I tant responsable és un com l’altre perquè ambdós fan mal al sistema.

Moltes institucions democràtiques del nostre país estan en crisi des de fa anys. El sistema representatiu també. Ens cal, per tant, recuperar la vocació sincera de servei públic i renovar el compromís de servei al país, als ciutadans i a l’interès general. Cal canviar algunes inèrcies imperants en els darrers anys en relació als motius que porten a algú a incorporar-se a la a la política i a la cosa pública i recordar que en política s’hi va a servir i no a servir-se’n. Amb humilitat, amb rigor, amb capacitat, amb professionalitat, aportant el millor de les nostres experiències i formació personal i professional en benefici de la comunitat.

Per això estic convençut que la regeneració democràtica és ineludible i, en conseqüència, cal efectuar una renovació inequívoca del compromís amb la cosa pública. Només així es podrà guanyar en confiança ciutadana i recuperar la credibilitat perduda. Integritat, honradesa i vocació de servei.

(Article publicat avui al Diari de Tarragona)

Pregunta a la ministra de Asuntos Sociales sobre supresión de la financiación al Plan Concertado

Sra. Ministra,


Los datos de la última encuesta de población activa son escalofriantes. El riesgo de exclusión social está aumentando de forma alarmante. Ante esta realidad, ¿tiene previsto retirar la financiación para los servicios sociales básicos que prestan los ayuntamientos?

Sra. Ministra, en tan solo un año, Usted ha puesto en marcha una política descontrolada de recortes que conlleva el desmantelamiento de muchos servicios públicos. Ha suprimido los fondos para programas para menores en situación de dificultad social, el Plan de Acción para personas con Discapacidad y los fondos para la Teleasistencia. Ha reducido el presupuesto del Plan concertado que llevan a cabo los ayuntamientos para la prestación de los servicios sociales más básicos de 86 a 27M de euros, un 66%, cuando la demanda de ayuda por emergencia social se ha incrementado un 200%.

La situación en Catalunya es aún peor porque a todo ello hay que sumar la reducción de la Renta Mínima de Inserción, la disminución de las becas comedor, la atención a la dependencia, el copago farmacéutico y el euro por receta. En Catalunya hay niños que pasan hambre y que solo realizan una comida equilibrada en la escuela. Y cada vez hay más familias que recurren al Banco de alimentos para poder comer. Los ciudadanos están desesperados. Y entre ustedes dos, entre CiU y PP les están asfixiando.

Y lo peor es que en los últimos días, hemos sabido que Usted tiene la intención de retirar su aportación al Plan Concertado. Cuando las familias necesitan más ayuda, cuando la demanda social se dispara, cuando la gente está al límite de sus posibilidades, cuando todo está peor, viene Usted y liquida el Plan, suprime la red de protección social más elemental, se desentiende del asunto, abandona a los más vulnerables a su suerte y les dice a los Ayuntamientos que se las apañen. Su política de recortes es despiadada, Sra. Ministra!

Usted debería ser la Ministra del gobierno con mayor consciencia social. Y en cambio, ha optado por darle la espalda a la realidad. Prefiere no verla. Se tapa los ojos y reduce toda su acción social a la caridad y a la beneficencia.
Yo le pido que ejerza de una vez por todas como ministra de Asuntos sociales. No se esconda en su ministerio! Haga algo con urgencia para paliar este desastre. Más consciencia, más responsabilidad y más compromiso con los que sufren, Sra. ministra.