tag:blogger.com,1999:blog-70774832431322584952024-03-05T07:11:36.670+01:00Francesc VallèsFrancesc Vallès. Reflexions personals i polítiquesFrancesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comBlogger114125tag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-58890541068848793422013-12-11T11:26:00.002+01:002013-12-11T11:26:35.643+01:00Pregunta al ministre Montoro a la sessió de control sobre l'Informe de duplicitats administratives
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Considera que el informe sobre
duplicidades administrativas que acaba de elaborar su ministerio respeta la
capacidad de autogobierno de las Comunidades Autónomas?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sr. Ministro, Ud., lleva mucho
tiempo elaborando un discurso perverso que pretende equiparar el estado
autonómico a la ineficiencia. Y este informe no tiene otro objetivo que
incrementar esa falsa asociación para continuar con su agenda de recortes
indiscriminados en servicios públicos, desmantelando instituciones y
recentralizando competencias.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Mire, este informe es una
barbaridad. Porque nadie puede sostener con argumentos democráticos y
económicos que el estado autonómico sea ineficiente por naturaleza! En todo
caso lo que puede haber es una gestión ineficiente de una autonomía! y ahí su
partido tiene mucho que decir allí donde gobierna. Pero no puede criminalizar
al Estado autonómico en su conjunto!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Porque de lo que se trata en
momentos de crisis es de mejorar el funcionamiento de nuestras instituciones,
pero no de suprimirlas, por favor!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Porque claro, Ud. solo nos dice
cuánto dinero cuestan esas instituciones, pero nunca menciona ni cuánto dinero
ahorran al contribuyente con los informes que elaboran, ni de cuanto ganan los
ciudadanos en calidad democrática. Por ejemplo, los tribunales de cuentas
autonómicos sirven, precisamente, para impedir que haya duplicidades
antieconómicas, pero no son Sr. Montoro una duplicidad en si misma. Y eso Usted
debería saberlo. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Y una cosa más sobre los
tribunales de cuentas. Mire, la sindicatura de cuentas de Catalunya que Ud.
quiere suprimir, no es ni un invento ni un capricho estatutario. Es fruto de la
historia y del autogobierno de Catalunya!<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>La Sindicatura que se forjó en el siglo XV, y funcionó de forma
ininterrumpida hasta que Felipe V la abolió con el Decreto de Nueva Planta, y no
se pudo recuperar hasta el Estatut del año 79. Como se le ocurre decir que la
Sindicatura de Cuentas es una duplicidad administrativa? Con quién quiere
compararse Usted, Sr. Montoro? Con Felipe V? <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Yo ya sé que Uds. no quieren ni
oír hablar de la reforma de la Constitución, pero lo cierto es que cada día que
pasa, Ustedes van quitando competencias a Catalunya y al resto de las
comunidades autónomas. Basta ya, Sr. Montoro de tantos ataques indiscriminados
a la autonomía. Guarde este informe en un cajón y olvídese de él. Creo,
sinceramente que es lo mejor que podría hacer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-63254722844392529412013-11-03T22:35:00.000+01:002013-12-11T11:21:47.956+01:00Menys provocacions i més solucions
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Aquest dimarts al Congrés dels diputats es
votava una moció presentada per la diputada Rosa Díez sobre la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">falacia del denominado derecho a decidir</i>”.
Bàsicament el text pretenia forçar un acte d’acatament constitucional i de jura
de bandera a la seu del Congrés dels diputats, reafirmant la vigència de
determinats articles de la Constitució relatius al subjecte de la sobirania i,
de passada, carregar-se qualsevol bri d’esperança en el reconeixement i l’exercici
del dret a decidir dels catalans. Per fal·làcia, i sense acritud, la seva.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Vagi per endavant que el PSC no votarà mai que
el dret a decidir és una fal·làcia. Però el cert és que aquella votació no
anava només sobre el dret a decidir, sinó que el que hi havia en joc era la preservació
de la unitat del catalanisme polític i la lluita entre la immutabilitat i la
reforma de l’organització territorial de l’Estat establerta a la Constitució. Una
cosa és el respecte al marc constitucional actual i una altra molt diferent és
que aquest no es pugui canviar. Per aquest motiu el PSC no podia votar mai una
provocació d’aquelles dimensions. Per coherència amb els nostres plantejaments,
per profundes conviccions democràtiques i per dignitat nacional.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Però més enllà dels motius de la votació en sí
mateixos el que sorprèn és que al Congrés dels diputats puguin arribar a
votar-se resolucions d’aquestes característiques. Un parlament ha de fer lleis,
ha de controlar el Govern, ha d’instar-lo a actuar i ha d’aprovar resolucions que
siguin útils als ciutadans i que aportin certeses, solucions i concrecions que puguin
millorar el dia a dia de la gent. Decisions que facin d’aquest un país més
lliure, més democràtic, més modern, més competitiu i amb més benestar. Això no
vol dir limitar el debat. Ans el contrari. De debats els que convinguin i de
declaracions institucionals també. Però mocions com la de la Sra. Díez, cap
més. Són una presa de pèl als ciutadans i una falta de respecte a la
institució. Aquest afany d’utilitzar els instruments parlamentaris únicament
per treure’n un rèdit partidista provocant fractures socials, territorials i
polítiques és, certament, molt irresponsable. Fa temps que vivim en un excés de
tacticisme que no ens porta enlloc. Estem instal·lats en el curtplacisme, en
l’astúcia i en l’audàcia, en la improvisació i en l’ocurrència, oblidant els
veritables debats i les prioritats reals dels ciutadans. Aquesta setmana, mentre
es votava la “fal·làcia del dret a decidir”, el PP desmuntava al mateix Congrés
el sistema públic de pensions, sense despertar ni de bon tros les mateixes
passions ni rius de tintes, amb els efectes profundament injustos que aquesta
decisió provocarà en el dia a dia dels ciutadans. No hi ha alçada de mires, ni sentit
d’Estat, ni de la responsabilitat. I això val tant pel Congrés dels diputats,
com pel Parlament de Catalunya i pels nostres ajuntaments. Són temps difícils
aquests i cal estar a l’alçada perquè sempre és més fàcil provocar, qüestionar
o destruir que proposar, comprometre’s i oferir respostes, projectes i
propostes.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Els ciutadans esperen que els seus
representants els aportin solucions als seus problemes, bé siguin econòmics,
socials, laborals o nacionals. Ningú entén que s’hagi de recórrer a les
provocacions ni a l’oportunisme polític per arreplegar un grapat de vots. Els
problemes són molts, de molts tipus i molt greus. I ens cal afrontar-los amb
responsabilitat, amb intel·ligència i amb propostes, no amb actes d’acatament
constitucional. O ens hi posem, o no ens creurà ningú. Les mocions com la de l’altre
dia es despatxen gairebé sense ni prendre la paraula. Més rigor i menys
tacticisme estèril de curta volada. Més solucions i menys provocacions. Això és
el que ens cal per recuperar la credibilitat perduda.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Article publicat al Diari de Tarragona el 2 de noviembre de 2013.<o:p></o:p></span></span></div>
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-41801424636254238522013-09-11T10:29:00.001+02:002013-09-11T13:15:42.094+02:00Decidir una Catalunya més lliure i més justa<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ha tingut sempre un doble
caràcter: festiu i de reivindicació. La conjuntura econòmica actual, la
desconfiança envers la classe política i els intents recentralitzadors del Govern
central fan que, aquest any, la Diada hagi de ser més reivindicativa que mai
perquè hi ha en joc el futur de la nostra gent i la llibertat del nostre país.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Estem patint una crisi econòmica duríssima, que només a Catalunya ha comportat
la pèrdua de mig milió de llocs de treball en cinc anys. L’allargament de la
situació ha provocat la finalització dels subsidis que percebien els aturats a
l’inici de la recessió, i la percepció dels ajuts de 426 euros mensuals penja
d’un fil. Milers de famílies subsisteixen avui gràcies a la solidaritat de
familiars, amics i veïns, o per l’ajut que reben de les entitats socials, i
s’ha obert el debat sobre la deficient nutrició dels infants més necessitats.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Les retallades en els serveis públics bàsics que rep la ciutadania
perpetrades pel Govern de la Generalitat i l'aprovació per part del Govern
central d'un reforma laboral nefasta, que fomenta l’acomiadament barat i
precaritza les condicions de treball de les persones que tenen la sort de
mantenir la feina, són dues mostres més d’una agenda política regressiva
d'efectes devastadors. Estem davant un drama social.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per desgràcia, no es perceben símptomes de recuperació econòmica ni de
reactivació industrial que puguin revertir aquesta situació, i les polítiques
del Govern de la Generalitat són pràcticament imperceptibles. La crisi és
profunda i de llarga durada.<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per això, les persones que volem més llibertat per a Catalunya, però també
una Catalunya que continuï cercant la justícia social, no podem tancar els ulls
davant aquesta crua realitat. I no podem permetre que els actuals governs
utilitzin l’excusa de la crisi per desmantellar estratègicament l’Estat del
benestar que havíem construït entre tots des del restabliment de la democràcia.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ara bé, tot i la gravetat de la situació, no ens podem limitar únicament a
fer una apel·lació al greuge i a la incompetència. Cal bastir una alternativa
socialdemòcrata, creïble i possible, que doni resposta integral als reptes
econòmics i socials que tenim davant i que es contraposi al neoliberalisme
econòmic dominant que encara no ha mostrat definitivament la seva cara més
dura. <o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">I aquí em refereixo al segon punt. El descrèdit de la classe política ha
arribat a un dels nivells més alts de la seva història. Cal recuperar
confiances i credibilitats perdudes i reteixir complicitats amb una ciutadania
cada vegada més allunyada dels seus representants i de les seves institucions.
Si no ho fem, posem en risc la pròpia democràcia. Són, doncs, uns deures que
ens toca fer a nosaltres mateixos. Això només serà possible si s'erigeix una
nova classe política que posi en el frontispici de la seva actuació
l'honestedat, el rigor, la humilitat, la proximitat amb la ciutadania i la
recuperació indiscutible de la vocació de servei públic.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El sentiment nacional dels catalans ha evolucionat i ha augmentat en els
darrers anys. Hi ha causes objectives i subjectives que ho justifiquen. Raons i
passions. Fets i sentiments. Des de la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut, fins als intents d'espanyolitzar els alumnes catalans del
ministre Wert. <o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Una mostra molt significativa d'aquest sentiment, a banda de les
celebracions institucionals que hi ha al conjunt del país, s'expressarà avui
travessant tot Catalunya amb la construcció d'una cadena. Jo no hi seré, però
els socialistes catalans haurem d'estar molt atents a aquesta mobilització de
centenars de milers de persones, i prendre'n molt bona nota. S'equivocaria
aquell que pretengui ignorar-la, menystenir-la o ridiculitzar-la. És sens dubte
un acte molt lloable, ambiciós i compromès, que més enllà d'expressar una opció
independentista, aplegarà moltes persones que volen expressar el seu malestar,
el seu enuig, la seva profunda catalanitat i la seva voluntat inequívoca de
canviar el marc de relacions actuals entre Catalunya i Espanya. <o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">L'Estat de les autonomies s'ha esgotat i l'ambició nacional de Catalunya
precisa noves formes d'expressió. Catalunya ho sap, i Espanya ho ha d'entendre.
I per tant, si Espanya vol continuar existint, haurà de prendre consciència que
ha de canviar. Estem convençuts que la via federal és la millor opció. I en
això treballarem. Però amb la voluntat de superar el federalisme retòric per
passar al federalisme dels fets.<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">L’Onze de Setembre és la millor ocasió per reivindicar la voluntat
majoritària dels catalans i catalanes d’enfortir l’autogovern i decidir
lliurement el nostre futur polític, sabedors que aquest és un desig àmpliament
compartit per la societat catalana, si se sap conduir amb intel·ligència i amb
l’ànim de sumar voluntats, no de restar. Per això defensem la celebració d'una
consulta legal i acordada.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Però des del nostre ideari de progrés entenem que els drets nacionals no
s’esgoten en una consulta puntual. Que els drets de la nació són al mateix
temps els drets dels seus ciutadans a una sanitat pública ben dotada, a un
ensenyament de qualitat, a la protecció social dels sectors més febles, a tenir
feina, a disposar d’un habitatge digne.... No podem consentir que amb
l’estendard d’una nova terra promesa, d’una Itaca idealitzada, s’oblidin les
greus dificultats que pateixen cada dia milers de persones d’aquest país.<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">I per això hem de pensar en els milions de compatriotes que comparteixen
aquests objectius. Que volen la llibertat nacional, però també la cohesió
social i la solidaritat, i que per això necessiten una força que encapçali la
lluita per assolir-los. Hem de recuperar la confiança de totes aquelles
persones que volen decidir la construcció d’una Catalunya més lliure i alhora
més justa. Aquest és el nostre gran repte al servei d’aquest poble.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bona Diada.<o:p></o:p></span></span>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-90178822641820183142013-07-14T17:29:00.003+02:002013-07-14T17:29:54.326+02:00Intervenció davant el Consell Nacional del PSC presentant la resolució de suport al text de Granada i al dret a decidir
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Companyes i companys,<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Moure les estructures d’un Estat costa molt.
Moure les fonaments sobre els quals es sosté un Estat és un esforç titànic. Si
em permeteu, costa més canviar les estructures d’un Estat que crear-ne de
noves. I moure un gran partit com el PSOE és encara més difícil, perquè s’han
de vèncer molts recels, moltes inèrcies, molts dubtes i molts temors. Però
aquesta dificultat no pot condicionar mai la nostra actitud. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El PSC és un partit
que tradicionalment ha representat la modernitat, el progrés, l’avantguarda i,
fins a cert punt, la rebel·lia. Sempre que hi ha hagut avenços en la configuració
de l’Estat darrera hi ha hagut el PSC i el catalanisme polític.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I aquesta vegada ho hem tornat a fer: som
conscients de la necessitat de continuar avançant cap a la millora del nostre
autogovern i el reconeixement de la nostra identitat nacional i per això hem
impulsat una reforma de l’Estat, una reforma constitucional de l’Estat que
superi el vell Estat de les autonomies i doni resposta als anhels de la majoria
dels catalans, establint un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya.
Hem fet moure el PSOE i l’hem portat cap a les nostres posicions.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">No ha estat una empresa fàcil, perquè les
tensions en el sí del socialisme espanyol existeixen i, especialment en el PP
que, a través d’un discurs perillosíssim ha arribat a responsabilitzar l’Estat
autonòmic com un element d’ineficiència i com un dels causants de la crisi
econòmica actual. En aquest context, el debat entre
recentralització i federalisme, no ha estat gens senzill.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Però malgrat tot, una vegada més, des del PSC:<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Hem provocat el debat;<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Hem liderat les propostes;<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Hem aconseguit complicitats; i<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Hem assolit un gran acord, amb el
suport unànime del socialisme espanyol.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El document signat la setmana passada a
Granada, és un pas endavant molt important. Històric m’atreviria a dir, perquè
implica un avenç decidit cap a una nova forma de concebre Espanya. I és
importantíssim perquè el PSOE necessitava urgentment un model d’organització
territorial del poder polític propi i diferenciat del PP i que pugui defensar
amb contundència i de forma desacomplexada.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Tot i així, puc entendre que el document no
hagi satisfet les expectatives de tothom. És possible. Però tot depèn del terme
de comparació que utilitzem. Si comparem el document de Granada amb el moviment
sobiranista existent a Catalunya, a algú li pot semblar poca cosa, que es queda
a mig camí, que és descafeïnat. Però si ho comparem amb la posició que el PSOE
ha vingut mantenint sobre l'organització territorial d'Espanya des de l’any
1978, l’evolució és històrica.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Per a nosaltres el document de Granada és un
punt de trobada amb el PSOE. És un punt de partida, no un punt d’arribada. És
el mínim comú denominador.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I és tan important perquè des d’ara, des de
dissabte passat, des de Granada, el federalisme ja forma part de l’ideari
polític del PSOE. De la mateixa manera que el dret a decidir ja forma part de
l’ideari polític del PSC. Ja és indiferent que es digui: el PSOE està vinculat
formalment amb el federalisme. PSOE i federalisme ja són conceptes indissociables.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Però també és cert que no s’és federalista pel
simple fet d’haver signat un document.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">No és el mateix defensar el federalisme com a
opció política, que ser federalista! Perquè, amigues i amics, el federalisme és
també, i sobretot, una actitud. És una manera de fer. És una manera de ser.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">I precisament per això, cal continuar
treballant, perquè l’opció federal no sigui només una sortida política a un
problema concret, sinó una actitud coherent i compromesa amb la seva pròpia
definició.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Vull deixar ben clar que hem començat però
no hem acabat!<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Hem iniciat amb pas ferm un camí, però cal
continuar treballant. Tots. Junts. Amb determinació i amb perseverança perquè
encara queda molt per fer: l'exercici del dret a decidir, la redacció del protocol de relacions
parlamentàries amb el PSOE i la concreció de la reforma constitucional. A
Granada s’ha fet un posicionament polític de primer ordre. Però ara ens cal traduir-lo en realitats, amb fets i amb text
articulat.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">La resolució que 32 consellers nacionals us
presentem avui a la vostra consideració no pretén ser una adhesió acrítica a
cap document polític, sinó el reconeixement de la feina feta fins ara per la
direcció nacional del partit i un acte de suport explícit, el més unànime
possible, a la feina que encara ens queda per fer.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Moltes gràcies!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">*La proposta de resolució ha estat finalment aprovada amb el suport del 99 per cent dels consellers nacionals</span></span></div>
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-46583722777886416572013-06-19T12:28:00.001+02:002013-06-19T12:28:12.186+02:00Dos centres educatius tancats cada any a ReusA l'informatiu de Canal Reus<br />
<br />
<a href="http://canalreustv.xiptv.cat/canal-reus-noticies/capitol/crtv_4_noticies-vespre-17-6-1a-part?s=181&e=305#.UcGG93b-Lc8.blogger">crtv_4_Notícies vespre 17/6 (1a part)</a><br />
<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-41270683163778434322013-06-19T10:34:00.000+02:002013-06-19T10:34:00.417+02:00No és política, és Reus!<br />
Reus és una ciutat dinàmica, emprenedora i creativa. Rebel, transgressora i inconformista. El Reus que tenim avui és fruit de l’esforç i l’empenta de molta gent que l’han imaginat, l’han aixecat, l’han reinventat i l’han projectat al món. Reus és un exemple de tradició i modernitat; Reus és una ciutat vital.<br />
<br />
És possible que el context polític actual hagi pogut provocar un cert afebliment en l’expressió d’aquest tarannà. Vivim temps d’incerteses i d’inseguretats. Però en els darrers dos anys, Reus s’ha empetitit, s’ha anat apagant de forma alarmant i això no té només una explicació econòmica. <br />
<br />
En només dos anys hem vist com el govern municipal no té cap projecte de ciutat. No té full de ruta ni brúixola. No hi ha planificació, ni horitzó ni estratègia. Els màxims responsables polítics actuals mai no s’havien preocupat de tenir un projecte rigorós per si algun dia arribaven a governar: l’objectiu era assolir l’alcaldia, però ningú no havia pensat què farien l’endemà. I quan un no sap on va, quan un no sap què vol, la conseqüència és la improvisació constant, la pèrdua d’oportunitats i la successió contínua d’errors que condicionen el present i perjudiquen les expectatives de futur. La ciutat se’ls està escapant de les mans, i això afecta directament els ciutadans.<br />
<br />
El balanç és desolador: pèrdua de la capitalitat cultural amb la dissolució del Consorci del Teatre Fortuny, museus tancats i biblioteques per obrir. La capitalitat comercial ha quedat debilitada com a conseqüència del sainet de Metrovacesa. La capitalitat sanitària està en risc davant la possible ruptura de Sagessa. Hem retrocedit en educació tancant dos centres per any. El deute de la Generalitat amb Reus s’ha doblat. Augment indiscriminat d’impostos. L’atur està desbocat i les polítiques de formació ocupacional han estat pràcticament desmantellades, quan són més necessàries que mai. L’estació intermodal està en dubte. I els gerents municipals fugen corrent.<br />
<br />
S’ha d’aturar aquesta deriva. I no valen més excuses, perquè això no va de lluites partidistes. És Reus i el futur dels seus ciutadans el que està en joc. És possible que no tot es fes bé en l’anterior etapa, però no podem viure obsessionats amb el passat. S’ha de mirar al futur, aprenent dels errors, per poder tornar a rellançar la ciutat. Amb rigor, esforç, honestedat, lideratge i vocació de servei.<br />
<br />
Cal recuperar l’autoestima i l’orgull de ciutat que sempre ens ha caracteritzat. Reus no pot viure del record, de l’enyorança ni de la nostàlgia. No hi estem acostumats. Cal tornar a imaginar Reus. I ho hem de fer entre tots. L’hem de tornar a aixecar retornant el protagonisme als ciutadans. Ens cal una ciutat que tingui cura de la seva gent, que creixi, que doni oportunitats i atregui inversions. Amb qualitat de vida i projecció exterior. Decidida, valenta, arriscada, convençuda de sí mateixa. Que sedueixi i que emmiralli. Una ciutat per estimar i per ser estimada. Reus pot més. Reus mereix més.<br />
<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-90266393022252290042013-06-18T18:43:00.001+02:002013-06-18T18:43:36.664+02:00L'entrevista de Catalunya Informació (15/06/2013)<object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="143" id="SRP737949IE" width="307"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=737949&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" /><embed id="SRP737949" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=737949&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP737949" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-70359401400649571292013-06-15T12:30:00.000+02:002013-06-18T18:58:00.016+02:00Por una financiación más justa<div style="text-align: justify;">
El PSC es un partido que tradicionalmente ha representado la modernidad, el progreso, la vanguardia y hasta cierto punto, la rebeldía –en términos de radicalidad democrática– en sus planteamientos políticos. Ello explica que, históricamente, haya contribuido a liderar debates políticos complejos mediante la formulación de propuestas y soluciones ambiciosas y valientes con sensatez y rigor.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De ahí que, en este momento histórico en el que muchas de las instituciones forjadas durante la Transición están cuestionadas, hayamos apostado por iniciar un proceso de reforma constitucional federal en el que también se aborde, ineludiblemente, la reforma del sistema de financiación. Básicamente se plantean dos propuestas: primera, que la Constitución regule los elementos básicos del sistema, de forma que con ello se le dote de mayor estabilidad y su configuración no dependa de la coyuntura política. Y, segunda, que se garanticen y compatibilicen los principios de solidaridad, justicia y ordinalidad. Los catalanes no queremos renunciar a la solidaridad. Simplemente reclamamos que el sistema de financiación sea justo y transparente, de modo que el esfuerzo de solidaridad no acabe perjudicando a la comunidad que lo lleva a cabo. Así, la ordinalidad consiste en garantizar que la ordenación de recursos de los gobiernos autonómicos, después de la aplicación del mecanismo de nivelación en términos de solidaridad, sea la misma ordenación existente antes de efectuar esa nivelación. Puro sentido común.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La introducción de este principio va a obligar, lógicamente, a replantearlo todo: el régimen común y los sistemas de concierto y convenio. Pero sin ánimo de resquebrajar el sistema, sino de afianzar la solidaridad. Hay que enfocar el debate sin apriorismos ni prejuicios, sin tabúes ni condicionantes. Reconociendo las singularidades establecidas en la Constitución, pero evidenciando los resultados discriminatorios que se han derivado y corrigiendo las disfunciones. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hemos planteado una propuesta para el debate. Somos conscientes de que las reformas de esta envergadura no se imponen. No se trata de tener la razón, sino de llenarse de razones para que cada cual pueda defender con firmeza sus convicciones y derechos. A nosotros nos mueve la solidaridad, la justicia y la dignidad. Va a hacer falta diálogo, franqueza, respeto, lealtad y perseverancia, sin nervios ni prisas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/2685402/espana/una-financiacion-mas-justa">http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/2685402/espana/una-financiacion-mas-justa</a>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-88407880180351844742013-06-12T13:00:00.000+02:002013-06-18T18:49:26.363+02:00Pregunta al ministre Montoro sobre la comissió Bilateral Generalitat-Estat<div style="text-align: justify;">
Contempla el Gobierno la convocatoria inminente de la Comisión bilateral Generalitat-Estado?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sr. Ministro, dentro de un mes, se van a cumplir dos años desde la celebración de la última reunión de la comisión bilateral. Eso quiere decir que desde que Ud. es ministro no la ha convocado ni una sola vez y Ud. sabe que el reglamento de la comisión, establece que ésta debe reunirse por lo menos dos veces al año.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero es que además desde que Ustedes gobiernan, el Sr. Rajoy y el Sr. Mas sólo se han reunido tres veces. La primera fue para saludarse. La segunda sirvió de excusa para convocar elecciones anticipadas en Catalunya y, la tercera fue secreta, o sea que ni siquiera conocemos los temas tratados ni los compromisos asumidos. Exactamente igual que la que mantuvieron ayer la Vicepresidenta y el Sr. Duran i Lleida, aunque de esta ya sabemos que no hablaron de Catalunya, lo cual, como poco nos parece sorprendente. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pues mire, aunque no lo haga el señor Duran cuando tiene la oportunidad, nosotros si que queremos hablar de Catalunya, porque, Sr. Ministro, el listado de asuntos pendientes es interminable:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- según la Generalitat quedan al menos 29 competencias pendientes de transferir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El Estado debe a Catalunya 8.000 millones de euros entre liquidaciones pendientes y la financiación de los servicios sociales.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Y aún no sabemos cual va a ser el límite de déficit. Curiosamente, para eso también tenemos una comisión mixta, de asuntos económicos y fiscales, que tampoco se reúne.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fíjese, desarrollo estatutario, actualización del sistema de financiación, cumplimiento de las inversiones y nuevo límite de déficit. Todo, asuntos de su competencia!</div>
<div style="text-align: justify;">
Sr. Ministro, encima de la mesa tenemos conflictos institucionales inéditos en la historia de nuestra democracia. La tensión aumenta y Ustedes no se mueven.</div>
<div style="text-align: justify;">
No cree que ha llegado el momento de reunirse? No cree que ante este clima de desafección, se requiere una actuación institucional urgente? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mire, ayer vimos como el President Mas, arrastrado por los resultados de la última encuesta publicada en Catalunya, inició el viraje de su agenda política. Pues bien, ahí a su lado se sienta el Sr. Duran i Lleida, que creo que aún debe ser el Presidente de la parte Catalana de la comisión bilateral. Por qué no se acerca y fijan ya una fecha para la reunión? Tenemos un magnífico instrumento de cooperación bilateral y efectivo. Úselo! Déjese de prejuicios. Ignore los cantos de sirena del Sr. Aznar y póngase a trabajar de una vez!</div>
<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-63788179711488682002013-04-22T08:39:00.002+02:002013-04-22T08:39:45.032+02:00Quan l'oposició ha de fer de governFa deu anys, els responsables municipals socialistes de Reus van mantenir els
primers contactes amb les principals operadores comercials d’Espanya per
sondejar el seu interès en explotar un gran centre comercial a la ciutat. La
resposta positiva va animar el govern municipal a plantejar el projecte i
convocar el concurs, després de complexos tràmits, que va guanyar Metrovacesa
amb una irrenunciable proposició econòmica i conceptual.<br />
<br />Sempre hem entès,
que Reus havia de fer un salt endavant en política comercial que complementés el
nostre peculiar teixit de comerç urbà, per tal de fer front a un entorn cada cop
més competitiu. Des de l'oposició, en canvi, el Sr. Pellicer sempre va ser un
detractor del projecte, defensant un proteccionisme caduc i ignorant l’evolució
dels nous hàbits de consum del segle XXI. Una oposició que el va portar, fins i
tot, a anar al Registre de la Propietat a buscar condicions en l’adquisició
originària dels terrenys per intentar fer descarrilar la idea.<br />
<br />
La crisi
econòmica va comportar canvis en l’accionariat de Metrovacesa, que va passar a
mans dels principals bancs espanyols. Les obres del centre de Reus es van
aturar, mentre l’empresa sol·licitava una rebaixa substancial del cànon pactat,
al·legant que el nou context impedia complir aquells compromisos.<br />
<br />
Des del
canvi de consistori, l’Alcalde Pellicer havia estat incapaç de gestionar aquesta
situació, que contribuïa a la seva política de “tabula rasa” amb el passat,
l’única directriu de la seva inacció quan ja som a l’equador del mandat.
Semblava gaudir del fracàs d’un projecte al qual ell sempre s’havia
oposat.<br />
<br />
El passat mes de gener el govern va portar al Ple municipal la
resolució de la concessió a Metrovacesa, manifestant novament l’Alcalde el seu
rebuig conceptual. Hi tenia tot el dret, però nosaltres ens hi vam oposar
advertint del risc d’un litigi d’inabastables conseqüències, que podia
paralitzar durant anys les obres i causar una greu lesió patrimonial a la
ciutat. Així, davant l'incomprensible deixadesa de funcions del govern municipal
i en exercici de la nostra responsabilitat, vam reunir-nos amb Metrovacesa per
intentar trobar un sortida negociada. I així va ser. L'acord assolit ja fa tres
mesos que ens el varen proposar. L'empresa continuava estant interessada en
tirar el projecte endevant, però es topava amb l'oposició del govern municipal.
Havia de ser un projecte redimensionat, adaptat a les necessitats actuals,
negociat amb les entitats locals, complementari i no agressiu amb el comerç
tradicional que distingeix Reus. <br />
<br />
El Sr. Pellicer, en un acte irracional de
testosterona, d'exhibició inútil de musculatura política, va decidir estripar el
contracte, rescindir-lo, sense pensar en les conseqüències. Va actuar per
despit, amb prepotència, sense tenir cap alternativa, ni cap projecte. És el
pitjor que es pot fer quan hom defensa l'interès general. Una irresponsabilitat,
un despropòsit fruit de la manca de planifcació del govern municipal que hauria
pogut causar un mal irreparable a la nostra ciutat.<br />
<br />
Nosaltres preferim optar
per la seriositat i la conseqüència. Amb responsabilitat, amb visió de govern.
Molt malament han d'estar les coses quan l'oposició ha de fer de Govern, i el
Govern ningú sap on és, què vol, on ens porta i, a més ens ha fet perdre dos
anys incomprensiblement. Perillosa aquesta recurrent improvisació governamental
que ens està fent perdre massa oportunitats.<br />
<br />
Celebrem enormement que
Metrovacesa opti per reprendre el centre comercial. És una magnífica notícia.
Generarà feina en un moment de grans necessitats (fins a 2.000 llocs de treball
directes i indirectes segons un estudi de la Cambra de Comerç de Reus, en una
ciutat amb més d'11.000 aturats) i dinamitzarà el comerç local. I també perquè
la liquiditat oferta farà possible l’amortització del crèdit per a la
construcció de l’edifici Tecnoparc-Fira, complint-se així un guió que l’actual
Alcalde ni va escriure ni va aprovar mai. Esperem que almenys ho sàpiga
aprofitar. En això, l'ajudarem.<br />
<br />
Article publicat avui al Diari de TarragonaFrancesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-33967816225894987822013-03-13T11:59:00.001+01:002013-03-13T12:18:22.876+01:00Pregunta al ministre Montoro sobre la flexibilització del dèficit de les comunitats autònomes<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">Sr. Ministro, </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Hace unos días en
Bruselas le echaron por tierra sus cifras de déficit y le dijeron que debía
incorporar </span><span lang="CA" style="font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold;">las ayudas a la banca. A</span><span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">yer conocimos que su ministerio ha intentado ocultar
parte del déficit real mediante el retraso de las devoluciones de distintos impuestos.
Todo este maquillaje contable no es más que la demostración de la enorme
dificultad que tienen Ustedes para cuadrar las cuentas. </span><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">España necesita más margen, Sr. Ministro, menos
apremios, y Ud. lo sabe, porque la recesión es mucho más dura de lo esperado. </span><span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">Ante esta situación no cree
que ha llegado el momento de flexibilizar el objetivo de déficit de las
Comunidades autónomas?</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"></span></div>
<span style="font-family: Calibri; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">Sr. Ministro, Ud. presume de
rigor económico y de ser el garante de las políticas de austeridad de este país,
pero después de lo que hemos visto, lo cierto es que a Ud. no le cuadra nada
y que con sus triquiñuelas para camuflar el déficit, uno tiene la sensación de
que Ud. está actuando más como un contable de la calderilla que como un
verdadero Ministro de hacienda! Así lo siento y así se lo digo. </span></div>
<span style="font-family: Calibri; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">Ud.
está todo el día
ejerciendo un control inquisitorial sobre el déficit de las comunidades
autónomas y sin embargo se permite el lujo de hacerse trampas al
solitario! Pero claro, con la diferencia que con ello nos compromete a
todos y pone en
entredicho la credibilidad de nuestro país. ¿Con qué legitimidad puede
ahora seguir
manteniendo esa presión asfixiante sobre las comunidades autónomas, Sr.
Ministro? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ud. hace trampas, pero exige rigor a los demás. </span><span lang="CA" style="font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold;">Ud. no cumple,
pero pretende hacer cumplir a las CCAA.</span><span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;"> Y fíjese lo que ha provocado: con su actitud le ha dado
la excusa perfecta al Conseller de Economia de la Generalitat de
Catalunya para que pueda ocultar su falta de apoyos políticos en el Parlament y
se atreva a insinuar una posible prórroga presupuestaria. Eso es lo que ha
conseguido, Sr. Ministro. Brillante! En fin…</span></div>
<span style="font-family: Calibri; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Ud. debería saber que d</span><span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">etrás de sus frías
estadísticas, detrás de su hachazo salvaje a las políticas de bienestar, detrás
de cada uno de esos 5 millones de parados, hay personas de carne y hueso,
personas con nombres y apellidos. Personas y familias enteras que sufren injustamente
cada día. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold;">Su obsesión por el
déficit genera más paro, más recesión, </span><span style="font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES;">más sufrimiento y deja a millones de ciudadanos sin
futuro y sin esperanza. Basta ya, Sr. Ministro! Cambie de actitud y no haga
cumplir a los demás lo que Ud. es incapaz de hacer. Basta ya de hacer pagar
siempre a los mismos. Deje respirar de una vez a los ciudadanos. Sea un poco
más flexible, Sr. Ministro! Más flexible, más sensible y más sensato.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-27264717996840066102013-03-04T11:06:00.000+01:002013-03-04T11:06:25.020+01:00Entrevista que em publica El Punt Avui: El PSC va fer el que li tocava fer<a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/624728-no-desistim-que-el-psoe-avali-el-dret-a-decidir.html">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/624728-no-desistim-que-el-psoe-avali-el-dret-a-decidir.html</a>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-84975337048759752752013-03-04T09:09:00.000+01:002013-03-04T09:09:44.555+01:00Entrevista a Els matins de TV3 arran de la votació del dret a decidir<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="218" id="EVP4481371IE" width="320"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'></param>
<param name='scale' value='noscale'></param>
<param name='align' value='tl'></param>
<param name='swliveconnect' value='true'></param>
<param name='menu' value='true'></param>
<param name='allowFullScreen' value='true'></param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'></param>
<param name='wmode' value='transparent'></param>
<param name='FlashVars' value='themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&videoid=4481371&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&controlbar=true&mesi=true&comentaris=false&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&backgroundColor=#ffffff&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&autostart=false&opcions=true&instancename=playerEVP_0_4481371&hasenvia=true&haspodcast=true&expandir=true&subtitols=true&hascomparteix=true&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></param>
<embed width='320' height='218' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4481371' scale='noscale' name='EVP4481371' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&videoid=4481371&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&controlbar=true&mesi=true&comentaris=false&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&backgroundColor=#ffffff&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&autostart=false&opcions=true&instancename=playerEVP_0_4481371&hasenvia=true&haspodcast=true&expandir=true&subtitols=true&hascomparteix=true&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-52760853910185082952013-02-07T08:00:00.002+01:002013-02-07T08:03:15.668+01:00El bolígraf de la feina (Reflexions sobre l'honradesa i la integritat dels servidors públics)<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fa
ja uns quants anys, quan iniciava els primers estudis per l’elaboració de la
que acabaria essent la meva tesi doctoral titulada “El control extern de la
despesa pública. Configuració i garantia constitucional”, vaig visitar la
Sindicatura de comptes de Catalunya, l’òrgan que controla que l’execució
pressupostària que fa el govern s’adeqüi a la legalitat i s’efectuï atenent
criteris d’eficàcia i d’eficiència. Més endavant vaig tenir l’oportunitat de
conèixer el funcionament del Tribunal de Cuentas d’Espanya i, finalment, el
canadenc i el nordamericà molt més consolidats, avançats i moderns. Però en la
primera d’aquelles entrevistes amb l’aleshores Síndic Major de la Sindicatura,
em va fer una afirmació que em va deixar completament a</span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">stor</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">at: “Tots els problemes
comencen quan algú s’emporta el bolígraf de la feina a casa!”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri;">Efectivament,
molts dels mals del nostre sistema polític comencen quan algú perd la noció de
la diferència existent entre el públic i el privat. Quan es confonen i es
barregen els interessos públics amb els personals. Quan hi ha un intent de patrimonialització
de la cosa pública o, encara pitjor, quan hom utilitza els ressorts i els
instruments públics en benefici personal. Emportar-se un bolígraf de la feina a
casa és segurament un acte inconscient, innocent, irrellevant fins i tot. Però
darrera de l’acte en sí mateix hi ha el trencament d’una línia, de vegades
borrosa, que no s’hauria de traspassar mai, que és la que delimita l’interès
general i el particular.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Vagi
per davant que la immensa majoria de servidors públics i responsables polítics
són persones honestes, i que en molts casos duen a terme les seves tasques de
forma desinteressada. Una dedicació, aquesta, que es posa especialment de
manifest en l’administració local. Però també és cert, </span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">que
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">molts dels casos
de corrupció política que es descobreixen són tan vergonyants que per la seva
envergadura provoquen una alarma social que pot acabar contaminant i
desprestigiant tot el conjunt. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri;">Estic
convençut que cal modificar moltes lleis per tal d’establir més controls, aprofundir
en els mecanismes de transparència en la presa de decisions públiques,
administratives i polítiques (especialment en l’àmbit de la contractació pública,
laboral i en la concessió de subvencions) i ser exemplars en la resposta si es
prova que hi ha hagut una conducta il·legal. Tots els casos que estan
apareixent darrerament són indignes, intolerables i injustificables. Fan un mal
irreparable a la credibilitat de les institucions i, per tant, als fonaments de
la nostra democràcia. Però per molt que fem, per molt que innovem, per moltes
lleis que modifiquem -que són del tot necessàries-, al final tot acaba al
mateix lloc: en la integritat personal de cadascú. En darrer extrem, davant
d’un cas de corrupció o de suborn, sempre hi ha un home o una dona que acabarà
actuant en funció de la seva pròpia integritat personal. El que corromp i el
que es deix corrompre. I tant responsable és un com l’altre perquè ambdós fan
mal al sistema.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;">M</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">oltes institucions democràtiques del nostre país estan en
crisi des de fa anys. El sistema representatiu també. Ens cal, per tant,
recuperar la vocació sincera de servei públic i renovar el compromís de servei
al país, als ciutadans i a l’interès general. Cal canviar algunes inèrcies
imperants en els darrers anys en relació als motius que porten a algú a
incorporar-se a la a la política i a la cosa pública i recordar que en política
s’hi va a servir i no a servir-se’n. Amb humilitat, amb rigor, amb capacitat, amb
professionalitat, aportant el millor de les nostres experiències i formació
personal i professional en benefici de la comunitat. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri;">Per
això estic convençut que la regeneració democràtica és ineludible i, en
conseqüència, cal efectuar una renovació inequívoca del compromís amb la cosa
pública. Només així es podrà guanyar en confiança ciutadana i recuperar la credibilitat
perduda. Integritat, honradesa i vocació de servei.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
(Article publicat avui al Diari de Tarragona)Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-20075038735895523802013-01-30T15:21:00.000+01:002013-01-30T15:21:44.034+01:00Pregunta a la ministra de Asuntos Sociales sobre supresión de la financiación al Plan ConcertadoSra. Ministra, <br />
<br />
<br />
Los datos de la última encuesta de población activa son escalofriantes. El riesgo de exclusión social está aumentando de forma alarmante. Ante esta realidad, ¿tiene previsto retirar la financiación para los servicios sociales básicos que prestan los ayuntamientos?<br />
<br />
Sra. Ministra, en tan solo un año, Usted ha puesto en marcha una política descontrolada de recortes que conlleva el desmantelamiento de muchos servicios públicos. Ha suprimido los fondos para programas para menores en situación de dificultad social, el Plan de Acción para personas con Discapacidad y los fondos para la Teleasistencia. Ha reducido el presupuesto del Plan concertado que llevan a cabo los ayuntamientos para la prestación de los servicios sociales más básicos de 86 a 27M de euros, un 66%, cuando la demanda de ayuda por emergencia social se ha incrementado un 200%.<br />
<br />
La situación en Catalunya es aún peor porque a todo ello hay que sumar la reducción de la Renta Mínima de Inserción, la disminución de las becas comedor, la atención a la dependencia, el copago farmacéutico y el euro por receta. En Catalunya hay niños que pasan hambre y que solo realizan una comida equilibrada en la escuela. Y cada vez hay más familias que recurren al Banco de alimentos para poder comer. Los ciudadanos están desesperados. Y entre ustedes dos, entre CiU y PP les están asfixiando.<br />
<br />
Y lo peor es que en los últimos días, hemos sabido que Usted tiene la intención de retirar su aportación al Plan Concertado. Cuando las familias necesitan más ayuda, cuando la demanda social se dispara, cuando la gente está al límite de sus posibilidades, cuando todo está peor, viene Usted y liquida el Plan, suprime la red de protección social más elemental, se desentiende del asunto, abandona a los más vulnerables a su suerte y les dice a los Ayuntamientos que se las apañen. Su política de recortes es despiadada, Sra. Ministra!<br />
<br />
Usted debería ser la Ministra del gobierno con mayor consciencia social. Y en cambio, ha optado por darle la espalda a la realidad. Prefiere no verla. Se tapa los ojos y reduce toda su acción social a la caridad y a la beneficencia.<br />
Yo le pido que ejerza de una vez por todas como ministra de Asuntos sociales. No se esconda en su ministerio! Haga algo con urgencia para paliar este desastre. Más consciencia, más responsabilidad y más compromiso con los que sufren, Sra. ministra.<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-46242193108910358552012-12-18T09:52:00.001+01:002012-12-18T13:42:37.374+01:00Fuga de talents a ReusEl juliol de 2011 l’actual govern de CiU i PP de la ciutat de Reus s’estrenava anunciant una nova estructura organitzativa que havia de simplificar el funcionament municipal i que, a més, suposaria un gran estalvi de costos en personal directiu. Al capdavant de les diferents empreses municipals hi situava cinc persones clau entre gerents i directors generals. Setze mesos després, només un d’aquests cinc càrrecs continua al mateix lloc.<br />
<br />
El mes de gener passat van dimitir el regidor-conseller delegat d’Innova i el seu director general. Al maig va ser substituït el gerent del Grup Econòmic per l’antic responsable d’AMERSAM. Aquest mes de desembre han plegat, ni més ni menys, el gerent del Grup Salut, un professional excel·lent que va pilotar la posada en marxa del nou Hospital Sant Joan i que ara se’n va a treballar a la sanitat privada, i el gerent d’Innova, nomenat l’ 1 de febrer passat, apel·lant a la seva veterania, que ara torna a dedicar-se exclusivament al Grup Aigües, amb l’ingrat encàrrec de privatitzar una empresa referent de la gestió pública de l’aigua a Catalunya. Aquest desembre també ha plegat el vicesecretari de l’Ajuntament, un funcionari respectat per tothom, que justament l’1 d’agost rebia l’encàrrec per Decret d’Alcaldia, de fiscalitzar les empreses municipals, i que ara ocuparà un important càrrec jurídic a la Diputació de Barcelona. Amb la referida marxa de directius també han desertat diverses persones situades en segons i tercers nivells de l’administració.<br />
<br />
Tots se’n van, però no perquè tinguin ofertes professionals millors. De fet, els llocs que ocupaven fins ara són destins desitjats per professionals del seu nivell. Se’n van a la vista del desgovern que es viu a la Plaça Mercadal i de la <b>incapacitat manifesta de desenvolupar un projecte coherent, sòlid i rigorós</b> en els propers anys.<br />
<br />
Aquest degoteig de renúncies voluntàries prova la preocupant deriva que està agafant l’Ajuntament de Reus per la ineficàcia de l’actual govern de la ciutat, incapaç de garantir una gestió mínimament ordenada. <b>Sabíem des del principi del mandat que està mancat de planificació estratègica i que ningú ha elaborat un full de ruta</b> sobre cap a on vol portar Reus. <b>Ara, per desgràcia, també sabem que no disposen de cap sistema seriós d’organització</b>.<br />
<br />
En definitiva, tota l’estructura organitzativa d’un ajuntament com el nostre, desballestada en menys d’un any i mig. El preocupant, però, és que totes aquestes desercions, comporten una pèrdua irreparable de capital humà i professional que perjudica greument el present i el futur de la ciutat. Primer perquè aquesta fuga de talent deixa <b>Reus despullada</b>, sense coneixement, sense experiència i, per tant, sense seguretat ni solvència en la presa de decisions. És a dir, més vulnerable. Segon perquè demostra que l’equip de govern actual és incapaç de retenir aquests professionals que ell mateix va nomenar a l’iniciar el mandat i permet que se’n vagin a altres administracions o empreses. I tercer, perquè la substitució d’aquests grans professionals no serà ni fàcil i ràpida. Això no se soluciona amb fitxatges estrella a cop de talonari. I en el cas que els puguin arribar a substituir, els que arribin necessitaran un període d’adaptació d’aproximadament un any per conèixer el funcionament d’una organització d’aquesta envergadura. I quan això succeeixi, ja hauran passat tres dels quatre anys d’aquest mandat. Qui prendrà les decisions, mentrestant? I sobretot, qui assessorarà tècnicament, jurídicament i econòmicament els responsables polítics actuals? Reus no es pot permetre durant més temps aquesta inacció i aquesta desorientació. Hi ha massa en joc.<br />
<br />
Els màxims responsables polítics municipals callen sobre la contradicció del seu pacte, en l’actual context de la política nacional, dient que és un “pacte de gestió”. Però <b>ignoren que el paper dels polítics és governar i no gestionar</b>. Perquè la gestió l’han de fer els professionals, seguint directrius polítiques, això sí, i ara resulta que els bons professionals estan fugint. Tot plegat, molt preocupant.<br />
<br />
La <b>responsabilitat</b> envers la ciutat ens obliga a <b>alertar</b> sobre aquesta greu situació. I el <b>compromís</b> amb la ciutadania ens <b>anima i ens empeny a construir una alternativa de govern</b> des de la definició d’un nou projecte de ciutat en col·laboració amb els ciutadans i els sectors socials i econòmics que es vulguin ajudar i participar en la seva definició. Ens cal un Reus amb empenta, amb visió de futur, amb planificació estratègica i amb lideratges forts. Un govern que sàpiga afrontar la crisi econòmica i lluitar per un futur millor. Que no es vegi obligat a prendre decisions precipitades i poc meditades que hipotequin el futur de la nostra ciutat i que disposi de les persones més qualificades i experimentades per sortejar les dificultats actuals i bastir els projectes de futur.<br />
<br />
Article publicat avui al Diari de Tarragona (versió íntegra)Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-34267079491110373472012-12-13T12:32:00.002+01:002012-12-13T12:34:16.658+01:00Pregunta al ministre Wert a la sessió de control sobre si creu que el seu projecte de reforma educativa contribueix a millorar la convivència lingüística a Catalunya<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="arial">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Señor ministro,</span></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br />
Considera que su proyecto de reforma educativa contribuye a mejorar la convivencia
lingüística en Cataluña?</span></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><br clear="all" style="page-break-before: always;" />
</div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Calibri; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Señor ministro,</span></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br />
Mire, yo no sé que es lo que Usted pretende realmente, pero lo cierto es que con
sus declaraciones y con su proyecto ha creado un problema donde no lo había. Usted
ha puesto en peligro la convivencia lingüística en Catalunya y está provocando
un conflicto institucional que tiene visos de convertirse en un conflicto
social y civil!</span></div>
<div class="arial">
<br /></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Y si no cambia de actitud, Sr. Ministro, si no rectifica, lo puede a
hacer saltar todo por los aires. Por ignorancia, por mala fe o por ambas cosas.
Pero se lo puede cargar todo.</span></div>
<div class="arial">
<br /></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Si lo suyo es ignorancia, si Ud. ignora la realidad educativa de
Catalunya y la eficacia del modelo de inmersión lingüística en términos de
cohesión social y de igualdad de oportunidades, creo sinceramente que Ud.
debería estar inhabilitado para ejercer el cargo de ministro de educación. Si
por el contrario es tan irresponsable que lo único que pretende es imponer una
lengua sobre la otra a cualquier precio; deberían cesarle de manera fulminante,
porque el despropósito es descomunal.</span></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br />
En cualquier caso a mi, su futuro político me preocupa más bien poco, porque es
evidente que su mandato tiene fecha de caducidad. En cambio, la lengua, la
lengua catalana, seguirá ahí, por mucho que usted se empeñe en eliminarla. Porque
enfrente va a tener, no únicamente la oposición de un gobierno. Enfrente se va
a encontrar con la oposición de todo un pueblo, que entiende su menosprecio
hacia el catalán y sus intentos de españolizar a los alumnos catalanes como una
agresión intolerable! </span></div>
<div class="arial">
<br /></div>
<div class="arial">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Usted ha abierto la caja de los truenos, y allí
donde había convivencia ha traído conflicto. Usted ha usado la lengua y los
sentimientos de los catalanes como elementos de confrontación y si no
rectifica, deberá atenerse a las consecuencias. Porque el conflicto va a ser
muy duro y muy largo. Se lo garantizo. Y sepa que vamos a luchar hasta donde
haga falta para defender la lengua y la escuela catalana e impedir este
despropósito. Así que, viendo cuál es su actitud, y</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">o le pido, Sr. Ministro, que
se vaya! Váyase antes de que sea demasiado tarde.</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">
Váyase antes de que el daño que está haciendo sea irreparable.</span></div>
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-82930394463847398732012-10-10T10:33:00.002+02:002012-10-10T10:33:34.819+02:00Pregunta al ministre Wert a la sessió de control del Congrés sobre creixement de l'independentisme i sistema educatiu catalàSeñor ministro, hace unos días hizo unas declaraciones que nos dejaron atónitos a muchos. No porque no estemos acostumbrados a sus excesos verbales, sino por la gravedad de las mismas, y me gustaría que hoy tuviera la oportunidad de decirnos en sede parlamentaria, si fueron un desliz o fruto de una intensa reflexión política. ¿De verdad considera Sr. Ministro que hay evidencias que relacionan el crecimiento del independentismo en Cataluña con su sistema educativo?<br />
<br />
Mire, cuando oí sus declaraciones me acordé enseguida de la escuela nacional católica tan bien reflejada en el Florido Pensil. Lo Recuerda, Sr. Ministro? Recuerda aquello de la formación del Espíritu Nacional? Aquel sistema educativo de la posguerra española, basado en el dogmatismo, la imposición de la autoridad mediante la disciplina y la adquisición de conocimientos por memorización, sin permitir la más mínima posibilidad de cuestionamiento ni crítica. <br />
<br />
Es ese su modelo, Sr. Ministro? Díganos-lo! Porque Ud. debería saber que en Catalunya, Sr. Ministro, en Catalunya NO se adoctrina, en Catalunya, se forma. Se forma y se educa! Y creo, sinceramente que sus palabras merecen una rectificación por respeto a la dignidad y al esfuerzo de miles de maestros y pedagogos que durante años han contribuido a construir una escuela pública de calidad. Una escuela pública que ahora se ve amenazada, con sus recortes y con sus declaraciones.<br />
<br />
Pero es que además nos ha anunciado también que tiene la intención de subvencionar a los colegios privados para que separen a los alumnos por razón de lengua. ¿Como se le ocurre plantear semejante barbaridad? ¿de verdad quiera hacer eso? Usted divide entre catalanes y españoles, entre independentistas y no independentistas. Entre buenos y malos. Yo le pido que modernice un poco su discurso y que actúe con sentido de la responsabilidad, si no quiere pasar a la historia como Wert “el Segregador”. El Modelo educativo en Catalunya es un modelo de convivencia y de cohesión social que Ud. debería tener muy presente. Y sus declaraciones rompen peligrosamente esa convivencia.<br />
<br />
Senyor Ministro, con sus recortes, va a dejar a toda una generación sin futuro y les va a condenar a la ignorancia. No les condene también a la confrontación, por favor!<br />
<br />Si la insigne pedagoga y política Marta Mata levantara la cabeza, si Marta Mata levantara la cabeza, solo con oírle, se echaría a llorar.<br />
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-7113840473568657482012-09-27T19:01:00.002+02:002012-09-27T19:01:48.110+02:00Resolució del PSC al debat de Política General del Parlament de CatalunyaProposta pel futur de Catalunya<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">El Parlament de
Catalunya,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">2.1) <b>Constata</b> que la
manifestació multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany, mostra
clarament un malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i
Espanya, un malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentència del
Tribunal Constitucional sobre l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, i que
s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per
part del Govern de l’Estat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">2.2) <b>Constata</b> que
l’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar aquest creixent malestar, ha emprés
una ofensiva recentralitzadora que ha estat considerada inconstitucional en
reiterades ocasions pel Consell de Garanties Estatutàries, en vulnerar les
competències de la Generalitat de Catalunya i els drets de la
ciutadania.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="color: windowtext;">2</span><span style="color: windowtext;">.3) <b>Manifesta</b>, en conseqüència, que cal
procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya
en el marc europeu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">2.4) <b>Proclama</b> la
necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat
federal que garanteixi el màxim autogovern per Catalunya, ens asseguri un tracte
fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de
l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscient que un sistema de sobiranies
compartides és la millor forma de gestionar les interdependències existents en
l’economia globalitzada. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">2.5) <b>Manifesta</b> el seu
convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir
lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre
Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a
través d’un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara a la que s’hagi
de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a
consulta.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: windowtext;">2.6) <b>Es</b>
<b>compromet</b> a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un
referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.</span></div>
Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-37740488240932980312012-09-13T15:12:00.002+02:002012-09-13T15:17:40.998+02:00Sobre la conferència d’Artur Mas avui a Madrid<br />
<br />
La conferència del president Mas d'avui a Madrid havia generat molt expectació. Òbviament. En bona mesura ha vingut a Madrid traslladar un sentiment de greuge i de profund malestar que senten molts catalans. Un sentiment que entenc i comparteixo. És el respecte a la nostra dignitat. Crec que en aquesta descripció el President ha estat prou encertat i, per tant, en bona mesura la puc subscriure.<br />
<br />
Però més allà del diagnòstic, del relat sobre les causes, els motius i els detonants que el poden haver provocat, el problema està en l’ambigüitat amb què el president Mas pretén canalitzar aquest sentiment majoritàriament expressat a Catalunya.<br />
<br />
Ja han passat 48h des de la manifestació de Barcelona i el Molt Honorable President Mas encara no ha concretat res. De fet, està esgotant el diccionari de sinònims (transició nacional, plenitud nacional, instruments i estructures d’Estat, avui també s'ha reconegut federalista, dels pocs, ha dit), però no concreta res.<br />
<br />
Mas està jugant amb ambigüitat calculada. Massa diria jo, perquè està jugant amb els sentiments de molta gent i perquè estem parlant de qüestions tant serioses con la independència i el pacte fiscal. <br />
<br />
Crec sincerament que necessitem claredat. I el President hauria de dir clarament i d’una vegada per totes, sense embuts ni matisos, si està per la independència o pel pacte fiscal (en una hora i mitja d’intervenció no ha citat ni una sola vegada la paraula independència). Si està pel pacte o per la ruptura. Per la negociació i l’acord o pel trencament. I si els termes del debat són aquests, jo estic per la recerca de l’acord, pel pacte, per la negociació, per la recerca d’una solució. En això no defalliré. Digueu-me ingenu.<br />
<br />
El PSC ha d’aspirar a representar un gran espai, que crec majoritari, dins el catalanisme polític. Ha de ser el gran partit que garanteixi la unitat civil i la cohesió social. I per tant, ha de ser capaç d’oferir solucions a aquests anhels d’ambició nacional que, legítimament, plantegen la gran majoria dels ciutadans de Catalunya.<br />
<br />
Per això crec que cal impulsar decididament la creació d’un nou marc de relacions amb Espanya. Un nou marc de relacions que doni resposta a aquestes demandes i aspiracions del poble de Catalunya. I ho ha de fer impulsant amb contundència el disseny i la construcció d’un nou federalisme. Passar del federalisme clàssic al federalisme dels fets. Un federalisme nou, del segle XXI, en un món globalitzat, que superi l’estat de les autonomies i que pugui il•lusionar. Cal un nou pacte constituent que garanteixi que la gestió de la interdependència real sigui compartida amb Espanya i amb Europa.<br />
<br />
No dic que sigui fàcil, però val la pena lluitar.<br />
<br />
Som-hi!<br />
<br />Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-35990833904637824052012-09-11T10:52:00.000+02:002012-09-11T10:52:07.373+02:00Per una nova relació amb Espanya
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La Diada de l’Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que
ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap excepció.
És la celebració d’un compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més
fraternal. És l’expressió simbòlica de la catalanitat. <st1:personname productid="La Diada" w:st="on">La Diada</st1:personname> és una festa de
celebració, però també de reivindicació. Des de la històrica manifestació del 1977,
a mesura que ha anat avançant el reconeixement i l’exercici del nostre
autogovern i s’han anat forjant i ampliant els drets individuals i la igualtat
d’oportunitats, la festa ha anat perdent caràcter reivindicatiu i s’ha
accentuat la seva vessant més festiva. Com més hem avançat en plenitud nacional
i cohesió social, la necessitat de lluita i de reivindicació ha estat menor.
Aquesta és la conseqüència lògica de la normalització i consolidació social i
democràtica del nostre país.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Aquest any, però, la nostra festa nacional torna a adquirir un clar accent
reivindicatiu. Pràcticament ningú té present els actes institucionals que s’han
organitzat, entre d’altres motius perque amb prou feines se n’ha fet difusió.
L’atenció mediàtica i la tensió política seran en un altre lloc. La
manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa d’una
Catalunya independent ha despertat una enorme expectació i és molt probable que
sigui un èxit de participació. Enhorabona! No ens ha de fer cap por. La
independència i l’autodeterminació han de poder formar part del debat polític democràtic
amb total normalitat. Però crec que ningú no s’hauria d’apropiar de l’èxit de la
convocatòria. Ni els partits polítics, ni els propis convocants. Ens
equivocaríem tots plegats si ho féssim. El que sí que cal fer és escoltar el
clam, prendre nota i actuar. Sobretot, actuar.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Perquè més enllà de l’eslògan de la convocatòria, hi ha elements per creure
que la manifestació d’aquesta Diada és l’expressió apassionada i serena d’un
sentiment de greuge i d’un gran malestar dels ciutadans en relació al tracte
que els catalans rebem per part d’Espanya. Amb més o menys raons objectives que
ho avalin, amb més o menys instrumentalització partidista per part d’alguns, el
cert és que el sentiment de maltractament ha augmentat i molts catalans
necessiten expressar-ho. Ja no només verbalitzar-ho, sinó evidenciar-ho
col·lectivament. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El tracte fiscal és segurament la gota que ha fet vessar el got. Un got que
ja venia molt ple després de la sentència del TC sobre el nostre Estatut i
després dels efectes de la crisi que patim tots sense poder identificar o
responsabilitzar els seus culpables. El tracte fiscal com a detonant de l’esclat.
Potser, fins i tot, el mínim comú denominador. Els diners! La diferència entre
allò que generem i allò que rebem.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I
està clar que ara és el moment de refer el model fiscal i de defensar de forma
desacomplexada i contundent els nostres interessos. Sense renunciar a la
solidaritat, certament, però garantint que aquesta no acabi essent contraproduent
per aquell que l’exerceix. És el moment de començar a discutir els límits i
fins i tot les condicions d’aquesta solidaritat amb la resta d’Espanya: diners per
a aquí i per a fer què? <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per això cal treballar decididament per liderar la construcció d’una nova
relació federal amb Espanya però des d’una perspectiva nítidament catalana. El federalisme
no és només un instrument, és també, i sobretot, una actitud. I per això es
necessiten aliats, interlocutors, còmplices. I si no som capaços de trobar-los,
potser ha arribat el moment de refer el pacte constitucional. Des de la
lleialtat institucional, però també des de la legítima defensa dels interessos
més bàsics dels ciutadans del nostre país. Estic convençut que majoritàriament
els ciutadans no volen la confrontació oberta. Volen acord, pacte, consens i
sobretot, respecte i justícia. I per això val la pena lluitar. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Perquè amb independència o sense, els grans debats que hem d’afrontar immediatament
són els de com generar ocupació, com canviar i enfortir el nostre model
productiu, com reindustrialitzar el país, com millorar l'educació, com garantir
la sanitat publica de qualitat, com fomentar la innovació i l'emprenedoria, com
potenciar la cultura, com aprofundir en la democràcia o com promoure un desenvolupament
sostenible. Majoritàriament els ciutadans ens exigeixen també respostes a
aquestes qüestions: com créixer, com generar riquesa i ocupació i com millorar
la qualitat de la seva vida, i els faríem un flac favor si desviéssim l'atenció.
<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El model autonòmic pot haver arribat a la seva fi. És possible que s’hagi
esgotat i, per tant, els anhels de llibertat i d’autogovern dels catalans
reclamin, legítimament, anar més enllà. En un moment de crisi econòmica
profunda com l’actual, de pèrdua de sobirania per part dels Estats, en què tot
està en dubte i ningú es refia de ningú, els ciutadans necessiten evidenciar
aquest malestar, aquesta desconfiança i aquest desconcert. Està passant a tot
el món. I òbviament també aquí.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ens cal més autogovern i una fiscalitat més justa, com a instruments per
fer de Catalunya una societat millor. És per això que el risc de promoure l’associació
entre independència i sortida de la crisi pot acabar generant més frustracions
que ara no ens podem permetre i que els ciutadans no es mereixen. Seria massa
irresponsable. Però, en coherència, després d’una manifestació d’aquestes característiques
els impulsors més genuïns de la convocatòria, més enllà dels motius que hagin
pogut moure a cadascun dels manifestants, tenen l’obligació de gestionar el dia
després. I el President més que ningú. Sap on va? Sap com arribar-hi?<span style="color: #00b050;"> </span>Jo li demano al Molt Honorable President Mas que
hi pensi detingudament i actuï en conseqüència. Perquè, si no, molt em temo que
estarem marejant la perdiu durant anys i panys, tapant d’aquesta manera las ineficiència
d’una gestió política que ens està portant a la fractura social. Aquesta
cortina de fum fa mal a la convivència perquè porta a la confrontació i a la
frustració a tot un país. Cal deixar enrere l’apel·lació constant i permanent al
greuge que no ens porta enlloc, i començar a pensar en el disseny de la
solució.<span style="color: #00b050;"> <o:p></o:p></span></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Pel PSC també serà un repte. Caldrà entendre que quelcom ha canviat i que
no podem defensar el federalisme com fins ara perquè ha perdut credibilitat,
versemblança. El nostre compromís ha de ser escoltar, sí. Respectar, com
sempre. Però sobretot oferir solucions (no màgia, solucions), per això existeix
la política i aquells que ens responsabilitzem dels afers col·lectius. I crec
que la nostra proposta s’ha de basar en l’actualització i redefinició de les
relacions amb Espanya. Un nou pacte constitucional de base federal que
garanteixi que la gestió de la interdependència real sigui compartida amb
Espanya i Europa i no exclusiva com fins ara pel govern central.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bona Diada!<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
11.09.2012Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-62268679122428095242012-07-17T17:26:00.001+02:002012-07-17T17:26:21.500+02:00Francesc Vallès: “Les mesures anunciades per Rajoy són un despropòsit econòmic i social que tindrà efectes dramàtics”<a href="http://www.socialistes.cat/noticia/francesc-valles-les-mesures-anunciades-per-rajoy-son-un-desproposit-economic-i-social-que-tindra-efectes-dramatics#.UAWECB8xnZE.blogger">Francesc Vallès: “Les mesures anunciades per Rajoy són un despropòsit econòmic i social que tindrà efectes dramàtics”</a>Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-77446858499330694792012-06-22T14:52:00.003+02:002012-06-22T15:05:20.415+02:00Compromís amb la transparència i la regeneració democràticaEls darrers dies han sortit als mitjans de comunicació diferents informacions al voltant del grup d’empreses INNOVA a Reus. Els càrrecs electes tenim molt clar que ens devem als ciutadans i és a ells a qui hem de respondre. En aquest sentit vull fer algunes consideracions.
<br />
<br />
A Reus hem iniciat un nou projecte polític ambiciós que volem que sigui engrescador i il•lusionant. Volem que la ciutadania de Reus es torni a sentir orgullosa de la seva ciutat i que participi en el disseny del seu present i del seu futur. I per això hem començat a definir un horitzó, una estratègia i un lideratge fort i compartit.
<br />
<br />
Per aconseguir-ho hem renovat el nostre compromís amb la transparència, amb l’ètica, amb la regeneració de la política i amb un model de gestió pública que s’ha demostrat eficaç per fer progressar la ciutat i perquè els reusencs gaudeixin de més i millors serveis.
<br />
<br />
Per descomptat, com no podria ser d’altra manera, defensem la presumpció d’innocència i el respecte a l’honorabilitat de desenes i desenes de càrrecs públics que al llarg de tots aquests anys de democràcia han dedicat molt temps de les seves vides a servir la nostra ciutat, a modernitzar-la i a fer-la progressar, convertint-la en modèlica i referent en moltíssims àmbits.
<br />
<br />
Però també és cert que no podem ni volem restar impassibles davant el conjunt de notícies que darrerament estan apareixent als mitjans de comunicació sobre presumptes irregularitats comeses en la gestió d’alguns serveis públics de la ciutat.
<br />
<br />
Nosaltres som els primers interessats en conèixer tot el què ha passat. Volem i exigim la màxima transparència. Volem saber-ho tot i com abans millor. En la seva integritat. Només així podrem fer un anàlisi acurat i rigorós del què ha passat i extreure’n conseqüències. Necessitem tota la informació al davant perque no es poden emetre judicis de valor sobre hipòtesis, conjectures, interpretacions i informació parcial i fragmentada. S’ha de treballar sobre bases objectives. No estic segur que el control i dosificació de la informació que n’està fent l’Alcalde de la ciutat sigui la millor forma de garantir aquesta transparència. Des del respecte institucional, li demano que faci pública d’una vegada per totes tota la informació de què disposa, que no la utilitzi amb finalitats partidistes i que, a més, en un gest inequívoc de voluntat de transparència, se sumi a la petició de creació de la comissió d’investigació que hem proposat al Parlament de Catalunya i que ha d’examinar el model de gestió sanitària del nostre país, inclòs el de la nostra ciutat. Ell, a títol individual, i alhora, que convenci els dirigents del seu partit de la importància de sumar-s’hi. Crec que fóra bo en aquest afany de recuperació de la credibilitat perduda i de la confiança envers la política i els servidors públics.
<br />
<br />
Volem arribar fins al final. Volem saber tot el què ha passat. I volem que quedi clar que si algú, ha abusat del sistema, s’ha endut diners públics de forma il•legal o ha cobrat per fer feines que no ha fet, serem exemplars i contundents en l’exigència de responsabilitats. Sigui qui sigui. D’un partit o d’un altre. Amb aquells que ho hagin fet i amb aquells que ho hagin permès.
<br />
<br />
Si algú ha comès alguna irregularitat o il•legalitat amb la utilització dels diners públics, ha de rendir comptes a nivell polític i davant els tribunals, si cal. I el més important, els diners que hagin rebut de manera no justificada, els hauran de tornar.
Hem fet una aposta ferma per la transparència, per l'ètica i per la regeneració de la política i no entraré amb cap contradicció, ni personal ni política amb aquest compromís. Exigiré les responsabilitats que calgui en el moment que calgui per fer honor aquest compromís.
<br />
<br />
Ara bé, el fet que algú, a títol individual s’hagi aprofitat del sistema, o hagi comès irregularitats o il•legalitats, no ha de servir per confondre sobre la bondat i l’eficàcia del model. El sistema públic de prestació de serveis a la ciutat continua essent bo i ens oposarem de forma contundent a qualsevol intent de privatització del model o d’empreses que són patrimoni dels ciutadans de Reus.
<br />
<br />
Per tot això, també crec que ha arribat el moment de replantejar-se el model d’INNOVA. El moment de reflexionar sobre la idoneïtat i l'oportunitat de la seva existència. Sobretot, per no confondre el model de societats anònimes municipals que ha estat bo en la prestació de serveis a la ciutat i que ha contribuït a la millora del benestar dels reusencs, amb INNOVA, una societat interposada entre aquestes empreses municipals i la Junta general d’accionistes, que és el Ple de l’Ajuntament. És el moment de l’eficàcia i de l’eficiència. Eficàcia és assolir objectius i això és obvi que s’ha aconseguit amb els serveis i els equipaments que disposa la ciutat. L’eficiència és fer-ho optimitzant recursos, al millor preu i amb el màxim resultat. I això ara mateix està en dubte. Per això crec que el que cal és més transparència. Més transparència en la gestió i en la política.Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-45241615902677495962012-05-21T17:00:00.000+02:002012-05-21T17:03:13.224+02:00Cal un canvi de rumb, PresidentMolt Honorable President:
Vaig seguir molt atentament la compareixença de premsa en la qual anunciàveu el tercer "pla d'ajust" del vostre mandat. La magnitud de les tres retallades fa molt difícil poder entendre-la com un simple exercici d'austeritat. És, per contra, un esforç inassumible pel nostre teixit productiu, els nostres emprenedors i treballadors i les economies domèstiques, ja molt minvades. Són decisions que malgrat venir emparades per un pretès rigor comptable, estrangulen la competitivitat, el talent, la innovació i la supervivència econòmica i social de la gran majoria de catalans. El fonamentalisme del dèficit zero és contraproduent i ens aboca a una recessió de final impredictible, ens empeny irremeiablement contra les roques.
He de dir-vos també que em dol profundament haver de tornar a sentir aquella vella excusa que “tots els mals vénen de Flandes”, de l'herència rebuda. La crua realitat evidencia que pràcticament tot el planeta Terra se n'està anant per l'aigüera, i no només Catalunya. Ja fa un any i mig que teniu l'honor de presidir el Govern del nostre país i, per tant, la responsabilitat de prendre decisions que procurin la revitalització econòmica, la reactivació industrial i de l'emprenedoria. Per desgràcia, fins ara només hem vist retrets i cap mesura d'estímul d'envergadura.
Les responsabilitats que en la presa de les vostres decisions pugueu atribuir al Govern d'Espanya són certes i en això coincidim, però permeteu-me recordar-vos que el partit que presidiu va votar amb entusiasme a Madrid la Llei d'Estabilitat Pressupostària que consolida el dèficit zero. En altres paraules, heu contribuït a aprovar la Llei que ara us empeny, sense marge de maniobra, a prendre les decisions que acabeu d'anunciar per evitar que Catalunya sigui intervinguda. No podeu defugir la responsabilitat dels vostres actes si els objectius que perseguiu són compartits amb el PP.
Els retrets i la confrontació, amb l'Estat o amb el passat, poden ser útils a curt termini en termes electorals, però tenen poc recorregut perquè contribueixen a consolidar el desprestigi de la classe política a qui la ciutadania continua responsabilitzant, de forma majoritària, de ser la causant de la crisi econòmica més que no pas la solució. Així no es recupera la credibilitat perduda.
No es pot carregar més sobre les espatlles dels ciutadans el cost d'aquesta crisi. La gent ja no pot més perque les mesures que heu pres fins ara són injustes i inútils. És l'hora de definir objectius estratègics i de prendre decisions que procurin el canvi del nostre model productiu, de prendre decisions valentes i arriscades. Amb determinació. Mesures innovadores, ambicioses, estimulants per a la reactivació econòmica. És l'hora d'assumir riscos per construir un futur millor. D'involucrar-nos tots en l'afany de dinamitzar la societat, d’esperonar els joves i els emprenedors i de modernitzar el nostre teixit productiu. És això el que ens ha de distingir com a país i el que ens ha de fer sentir orgullosos de ser catalans. I ja no podem perdre massa més temps.
(Article publicat al Diari de Tarragona el 19/05/2012)Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7077483243132258495.post-20416310980759434022012-05-09T11:55:00.002+02:002012-05-09T11:58:11.155+02:00Pagar més per rebre menysAquests dies els reusencs estem rebent a casa les cartes que ens envia l’Ajuntament amb els impostos municipals. És especialment dolorós comprovar la pujada desproporcionada de la taxa d’escombraries i de l’Impost de Béns Immobles. La pressió fiscal dels ciutadans ha augmentat d’una forma gairebé inassumible en només un any. Si a aquests increments hi afegim les darreres mesures adoptades pels governs de la Generalitat i de l’Estat com el pagament de les medicines, l’euro per recepta, les taxes universitàries i les pujades en el rebut de la llum o el gas i, per contra, veiem les retallades practicades en àmbits com la salut, l’educació, les escoles bressol, les polítiques socials, les pensions, la dependència, la cultura, les polítiques actives d’ocupació o les de formació, ens adonarem, sospitosament, que els reusencs estem pagant molt més en impostos, i per contra, rebrem molt menys en serveis públics.
La conjuntura econòmica obliga a fer ajustos i esforços d’austeritat. D’acord. Però una cosa és la contenció de la despesa i una de molt diferent és practicar una política de retallades indiscriminada que confon les polítiques socials amb la beneficència, que redueix i fins i tot ignora les accions per dinamitzar l’activitat econòmica i generar ocupació. Els pressupostos municipals que acaba de fer públics l’equip de govern sembla que confirmen irremeiablement aquesta tendència. Els que no tenen cap responsabilitat en aquesta crisi econòmica són els que en patiran més les seves conseqüències, i pot provocar la creació d’una societat de dues velocitats.
Creiem sincerament que hi ha una altra manera de fer les coses. Que hi ha una manera diferent de redistribuir els ingressos.
Som conscients de les dificultats del moment, però no podem deixar de veure amb preocupació com la prestació dels serveis públics més bàsics i la seva qualitat estan en risc. Cal, doncs, fer una reflexió profunda sobre els ingressos i, sobretot, sobre la despesa. No n’hi ha prou amb retallar. Això no ens porta enlloc, és contraproduent i escanya les nostres possibilitats de creixement. Cal optimitzar els recursos i prioritzar la despesa. Cal decidir on i com invertim en un moment de dificultat. I cal que ho fem tots plegats. Cal implicar tots els sectors econòmics i socials de la ciutat, les entitats i les institucions que pateixen els efectes de la crisi i els emprenedors més dinàmics que poden contribuir a la recuperació econòmica de Reus. Cal fer-ho de forma consensuada, i cal fer-ho ràpid. Cal deslliurar-se de la ortodòxia imperant i aportar mesures concretes per decidir d’una vegada per totes cap a on volem anar en aquesta ciutat en lloc de contribuir, de forma resignada, a desbrossar el camí que d’altres ens estant marcant. Cal un horitzó clar, una estratègia definida i un lideratge fort i compartit. Els ciutadans ens ho reclamen i nosaltres els ho devem.
(Article publicat al Diari de Tarragona)Francesc Vallès Viveshttp://www.blogger.com/profile/08960773532709039937noreply@blogger.com