dimarts, 18 de juny del 2013
dissabte, 15 de juny del 2013
Por una financiación más justa
El PSC es un partido que tradicionalmente ha representado la modernidad, el progreso, la vanguardia y hasta cierto punto, la rebeldía –en términos de radicalidad democrática– en sus planteamientos políticos. Ello explica que, históricamente, haya contribuido a liderar debates políticos complejos mediante la formulación de propuestas y soluciones ambiciosas y valientes con sensatez y rigor.
De ahí que, en este momento histórico en el que muchas de las instituciones forjadas durante la Transición están cuestionadas, hayamos apostado por iniciar un proceso de reforma constitucional federal en el que también se aborde, ineludiblemente, la reforma del sistema de financiación. Básicamente se plantean dos propuestas: primera, que la Constitución regule los elementos básicos del sistema, de forma que con ello se le dote de mayor estabilidad y su configuración no dependa de la coyuntura política. Y, segunda, que se garanticen y compatibilicen los principios de solidaridad, justicia y ordinalidad. Los catalanes no queremos renunciar a la solidaridad. Simplemente reclamamos que el sistema de financiación sea justo y transparente, de modo que el esfuerzo de solidaridad no acabe perjudicando a la comunidad que lo lleva a cabo. Así, la ordinalidad consiste en garantizar que la ordenación de recursos de los gobiernos autonómicos, después de la aplicación del mecanismo de nivelación en términos de solidaridad, sea la misma ordenación existente antes de efectuar esa nivelación. Puro sentido común.
La introducción de este principio va a obligar, lógicamente, a replantearlo todo: el régimen común y los sistemas de concierto y convenio. Pero sin ánimo de resquebrajar el sistema, sino de afianzar la solidaridad. Hay que enfocar el debate sin apriorismos ni prejuicios, sin tabúes ni condicionantes. Reconociendo las singularidades establecidas en la Constitución, pero evidenciando los resultados discriminatorios que se han derivado y corrigiendo las disfunciones.
Hemos planteado una propuesta para el debate. Somos conscientes de que las reformas de esta envergadura no se imponen. No se trata de tener la razón, sino de llenarse de razones para que cada cual pueda defender con firmeza sus convicciones y derechos. A nosotros nos mueve la solidaridad, la justicia y la dignidad. Va a hacer falta diálogo, franqueza, respeto, lealtad y perseverancia, sin nervios ni prisas.
dimecres, 12 de juny del 2013
Pregunta al ministre Montoro sobre la comissió Bilateral Generalitat-Estat
Contempla el Gobierno la convocatoria inminente de la Comisión bilateral Generalitat-Estado?
Sr. Ministro, dentro de un mes, se van a cumplir dos años desde la celebración de la última reunión de la comisión bilateral. Eso quiere decir que desde que Ud. es ministro no la ha convocado ni una sola vez y Ud. sabe que el reglamento de la comisión, establece que ésta debe reunirse por lo menos dos veces al año.
Pero es que además desde que Ustedes gobiernan, el Sr. Rajoy y el Sr. Mas sólo se han reunido tres veces. La primera fue para saludarse. La segunda sirvió de excusa para convocar elecciones anticipadas en Catalunya y, la tercera fue secreta, o sea que ni siquiera conocemos los temas tratados ni los compromisos asumidos. Exactamente igual que la que mantuvieron ayer la Vicepresidenta y el Sr. Duran i Lleida, aunque de esta ya sabemos que no hablaron de Catalunya, lo cual, como poco nos parece sorprendente.
Pues mire, aunque no lo haga el señor Duran cuando tiene la oportunidad, nosotros si que queremos hablar de Catalunya, porque, Sr. Ministro, el listado de asuntos pendientes es interminable:
- según la Generalitat quedan al menos 29 competencias pendientes de transferir.
- El Estado debe a Catalunya 8.000 millones de euros entre liquidaciones pendientes y la financiación de los servicios sociales.
- Y aún no sabemos cual va a ser el límite de déficit. Curiosamente, para eso también tenemos una comisión mixta, de asuntos económicos y fiscales, que tampoco se reúne.
Fíjese, desarrollo estatutario, actualización del sistema de financiación, cumplimiento de las inversiones y nuevo límite de déficit. Todo, asuntos de su competencia!
Sr. Ministro, encima de la mesa tenemos conflictos institucionales inéditos en la historia de nuestra democracia. La tensión aumenta y Ustedes no se mueven.
No cree que ha llegado el momento de reunirse? No cree que ante este clima de desafección, se requiere una actuación institucional urgente?
Mire, ayer vimos como el President Mas, arrastrado por los resultados de la última encuesta publicada en Catalunya, inició el viraje de su agenda política. Pues bien, ahí a su lado se sienta el Sr. Duran i Lleida, que creo que aún debe ser el Presidente de la parte Catalana de la comisión bilateral. Por qué no se acerca y fijan ya una fecha para la reunión? Tenemos un magnífico instrumento de cooperación bilateral y efectivo. Úselo! Déjese de prejuicios. Ignore los cantos de sirena del Sr. Aznar y póngase a trabajar de una vez!
dilluns, 22 d’abril del 2013
Quan l'oposició ha de fer de govern
Fa deu anys, els responsables municipals socialistes de Reus van mantenir els
primers contactes amb les principals operadores comercials d’Espanya per
sondejar el seu interès en explotar un gran centre comercial a la ciutat. La
resposta positiva va animar el govern municipal a plantejar el projecte i
convocar el concurs, després de complexos tràmits, que va guanyar Metrovacesa
amb una irrenunciable proposició econòmica i conceptual.
Sempre hem entès, que Reus havia de fer un salt endavant en política comercial que complementés el nostre peculiar teixit de comerç urbà, per tal de fer front a un entorn cada cop més competitiu. Des de l'oposició, en canvi, el Sr. Pellicer sempre va ser un detractor del projecte, defensant un proteccionisme caduc i ignorant l’evolució dels nous hàbits de consum del segle XXI. Una oposició que el va portar, fins i tot, a anar al Registre de la Propietat a buscar condicions en l’adquisició originària dels terrenys per intentar fer descarrilar la idea.
La crisi econòmica va comportar canvis en l’accionariat de Metrovacesa, que va passar a mans dels principals bancs espanyols. Les obres del centre de Reus es van aturar, mentre l’empresa sol·licitava una rebaixa substancial del cànon pactat, al·legant que el nou context impedia complir aquells compromisos.
Des del canvi de consistori, l’Alcalde Pellicer havia estat incapaç de gestionar aquesta situació, que contribuïa a la seva política de “tabula rasa” amb el passat, l’única directriu de la seva inacció quan ja som a l’equador del mandat. Semblava gaudir del fracàs d’un projecte al qual ell sempre s’havia oposat.
El passat mes de gener el govern va portar al Ple municipal la resolució de la concessió a Metrovacesa, manifestant novament l’Alcalde el seu rebuig conceptual. Hi tenia tot el dret, però nosaltres ens hi vam oposar advertint del risc d’un litigi d’inabastables conseqüències, que podia paralitzar durant anys les obres i causar una greu lesió patrimonial a la ciutat. Així, davant l'incomprensible deixadesa de funcions del govern municipal i en exercici de la nostra responsabilitat, vam reunir-nos amb Metrovacesa per intentar trobar un sortida negociada. I així va ser. L'acord assolit ja fa tres mesos que ens el varen proposar. L'empresa continuava estant interessada en tirar el projecte endevant, però es topava amb l'oposició del govern municipal. Havia de ser un projecte redimensionat, adaptat a les necessitats actuals, negociat amb les entitats locals, complementari i no agressiu amb el comerç tradicional que distingeix Reus.
El Sr. Pellicer, en un acte irracional de testosterona, d'exhibició inútil de musculatura política, va decidir estripar el contracte, rescindir-lo, sense pensar en les conseqüències. Va actuar per despit, amb prepotència, sense tenir cap alternativa, ni cap projecte. És el pitjor que es pot fer quan hom defensa l'interès general. Una irresponsabilitat, un despropòsit fruit de la manca de planifcació del govern municipal que hauria pogut causar un mal irreparable a la nostra ciutat.
Nosaltres preferim optar per la seriositat i la conseqüència. Amb responsabilitat, amb visió de govern. Molt malament han d'estar les coses quan l'oposició ha de fer de Govern, i el Govern ningú sap on és, què vol, on ens porta i, a més ens ha fet perdre dos anys incomprensiblement. Perillosa aquesta recurrent improvisació governamental que ens està fent perdre massa oportunitats.
Celebrem enormement que Metrovacesa opti per reprendre el centre comercial. És una magnífica notícia. Generarà feina en un moment de grans necessitats (fins a 2.000 llocs de treball directes i indirectes segons un estudi de la Cambra de Comerç de Reus, en una ciutat amb més d'11.000 aturats) i dinamitzarà el comerç local. I també perquè la liquiditat oferta farà possible l’amortització del crèdit per a la construcció de l’edifici Tecnoparc-Fira, complint-se així un guió que l’actual Alcalde ni va escriure ni va aprovar mai. Esperem que almenys ho sàpiga aprofitar. En això, l'ajudarem.
Article publicat avui al Diari de Tarragona
Sempre hem entès, que Reus havia de fer un salt endavant en política comercial que complementés el nostre peculiar teixit de comerç urbà, per tal de fer front a un entorn cada cop més competitiu. Des de l'oposició, en canvi, el Sr. Pellicer sempre va ser un detractor del projecte, defensant un proteccionisme caduc i ignorant l’evolució dels nous hàbits de consum del segle XXI. Una oposició que el va portar, fins i tot, a anar al Registre de la Propietat a buscar condicions en l’adquisició originària dels terrenys per intentar fer descarrilar la idea.
La crisi econòmica va comportar canvis en l’accionariat de Metrovacesa, que va passar a mans dels principals bancs espanyols. Les obres del centre de Reus es van aturar, mentre l’empresa sol·licitava una rebaixa substancial del cànon pactat, al·legant que el nou context impedia complir aquells compromisos.
Des del canvi de consistori, l’Alcalde Pellicer havia estat incapaç de gestionar aquesta situació, que contribuïa a la seva política de “tabula rasa” amb el passat, l’única directriu de la seva inacció quan ja som a l’equador del mandat. Semblava gaudir del fracàs d’un projecte al qual ell sempre s’havia oposat.
El passat mes de gener el govern va portar al Ple municipal la resolució de la concessió a Metrovacesa, manifestant novament l’Alcalde el seu rebuig conceptual. Hi tenia tot el dret, però nosaltres ens hi vam oposar advertint del risc d’un litigi d’inabastables conseqüències, que podia paralitzar durant anys les obres i causar una greu lesió patrimonial a la ciutat. Així, davant l'incomprensible deixadesa de funcions del govern municipal i en exercici de la nostra responsabilitat, vam reunir-nos amb Metrovacesa per intentar trobar un sortida negociada. I així va ser. L'acord assolit ja fa tres mesos que ens el varen proposar. L'empresa continuava estant interessada en tirar el projecte endevant, però es topava amb l'oposició del govern municipal. Havia de ser un projecte redimensionat, adaptat a les necessitats actuals, negociat amb les entitats locals, complementari i no agressiu amb el comerç tradicional que distingeix Reus.
El Sr. Pellicer, en un acte irracional de testosterona, d'exhibició inútil de musculatura política, va decidir estripar el contracte, rescindir-lo, sense pensar en les conseqüències. Va actuar per despit, amb prepotència, sense tenir cap alternativa, ni cap projecte. És el pitjor que es pot fer quan hom defensa l'interès general. Una irresponsabilitat, un despropòsit fruit de la manca de planifcació del govern municipal que hauria pogut causar un mal irreparable a la nostra ciutat.
Nosaltres preferim optar per la seriositat i la conseqüència. Amb responsabilitat, amb visió de govern. Molt malament han d'estar les coses quan l'oposició ha de fer de Govern, i el Govern ningú sap on és, què vol, on ens porta i, a més ens ha fet perdre dos anys incomprensiblement. Perillosa aquesta recurrent improvisació governamental que ens està fent perdre massa oportunitats.
Celebrem enormement que Metrovacesa opti per reprendre el centre comercial. És una magnífica notícia. Generarà feina en un moment de grans necessitats (fins a 2.000 llocs de treball directes i indirectes segons un estudi de la Cambra de Comerç de Reus, en una ciutat amb més d'11.000 aturats) i dinamitzarà el comerç local. I també perquè la liquiditat oferta farà possible l’amortització del crèdit per a la construcció de l’edifici Tecnoparc-Fira, complint-se així un guió que l’actual Alcalde ni va escriure ni va aprovar mai. Esperem que almenys ho sàpiga aprofitar. En això, l'ajudarem.
Article publicat avui al Diari de Tarragona
dimecres, 13 de març del 2013
Pregunta al ministre Montoro sobre la flexibilització del dèficit de les comunitats autònomes
Sr. Ministro,
Hace unos días en
Bruselas le echaron por tierra sus cifras de déficit y le dijeron que debía
incorporar las ayudas a la banca. Ayer conocimos que su ministerio ha intentado ocultar
parte del déficit real mediante el retraso de las devoluciones de distintos impuestos.
Todo este maquillaje contable no es más que la demostración de la enorme
dificultad que tienen Ustedes para cuadrar las cuentas. España necesita más margen, Sr. Ministro, menos
apremios, y Ud. lo sabe, porque la recesión es mucho más dura de lo esperado. Ante esta situación no cree
que ha llegado el momento de flexibilizar el objetivo de déficit de las
Comunidades autónomas?
Sr. Ministro, Ud. presume de
rigor económico y de ser el garante de las políticas de austeridad de este país,
pero después de lo que hemos visto, lo cierto es que a Ud. no le cuadra nada
y que con sus triquiñuelas para camuflar el déficit, uno tiene la sensación de
que Ud. está actuando más como un contable de la calderilla que como un
verdadero Ministro de hacienda! Así lo siento y así se lo digo.
Ud.
está todo el día
ejerciendo un control inquisitorial sobre el déficit de las comunidades
autónomas y sin embargo se permite el lujo de hacerse trampas al
solitario! Pero claro, con la diferencia que con ello nos compromete a
todos y pone en
entredicho la credibilidad de nuestro país. ¿Con qué legitimidad puede
ahora seguir
manteniendo esa presión asfixiante sobre las comunidades autónomas, Sr.
Ministro?
Ud. hace trampas, pero exige rigor a los demás. Ud. no cumple,
pero pretende hacer cumplir a las CCAA. Y fíjese lo que ha provocado: con su actitud le ha dado
la excusa perfecta al Conseller de Economia de la Generalitat de
Catalunya para que pueda ocultar su falta de apoyos políticos en el Parlament y
se atreva a insinuar una posible prórroga presupuestaria. Eso es lo que ha
conseguido, Sr. Ministro. Brillante! En fin…
Ud. debería saber que detrás de sus frías
estadísticas, detrás de su hachazo salvaje a las políticas de bienestar, detrás
de cada uno de esos 5 millones de parados, hay personas de carne y hueso,
personas con nombres y apellidos. Personas y familias enteras que sufren injustamente
cada día.
Su obsesión por el
déficit genera más paro, más recesión, más sufrimiento y deja a millones de ciudadanos sin
futuro y sin esperanza. Basta ya, Sr. Ministro! Cambie de actitud y no haga
cumplir a los demás lo que Ud. es incapaz de hacer. Basta ya de hacer pagar
siempre a los mismos. Deje respirar de una vez a los ciudadanos. Sea un poco
más flexible, Sr. Ministro! Más flexible, más sensible y más sensato.
dilluns, 4 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)