Lliçons de catalanitat

Un dels cavalls de batalla de la tramitació parlamentària de l’Estatut, va ser la lluita per reforçar els mecanismes de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. El PSC va defensar la bilateralitat en els pactes fiscals amb l’Estat, i fruit d’aquelles negociacions varem aconseguir el millor sistema de finançament que Catalunya ha tingut mai: 11.400 milions d’euros addicionals en 4 anys. Fins aleshores regia l’acord de finançament de l’any 2001 signat entre Mas i Aznar. Un acord ruïnós i sense clàusules de revisió que, si fos vigent en l’actualitat, ens hagués portat a la fallida econòmica. PP i CiU varen votar en contra de l’acord de finançament, i el portaveu de CiU el va arribar a qualificar com l’assassinat polític de l’Estatut. No deix de ser, com a mínim grotesc, que aquells que varen votar en contra d’una llei que ens dotava del millor finançament de la nostra història, desmarcant-se del Govern del seu país i aliats amb el PP, en demanin ara el seu compliment íntegre. De lliçons de catalanitat, cap ni una.

La solució al problema del Fons de competitivitat s’ha de trobar en la negociació entre governs, perquè la negociació financera és, per definició governamental. Per això sorprèn que el Govern de la Generalitat no hagi sol•licitat la convocatòria de la Comissió bilateral Estat-Generalitat. Com sorprèn també el fet que el president de la part catalana d’aquesta Comissió, el Sr. Duran Lleida admeti, públicament, que no hi ha una obligació legal de pagar l’avançament aquest any. Amb quina força es pot asseure ara davant la Minsitra Salgado per reclamar el seu pagament? I si no hi ha una obligació legal de pagar-lo aquest any, de què estem parlant? A qui pretenen enganyar?

El PSC ha estat treballant per oferir una proposta que aportava una solució al fons de competitivitat, amb una esmena que instava el Govern d’Espanya a negociar. Vam fer el que el Govern de la Generalitat hagués hagut de fer. Però CiU no va deixar que es votés el text per què, com sempre, prefereixen la confrontació a la negociació. Prefereixen l’apel•lació constant al greuge amb Espanya que la solució. I perquè el seu objectiu no era tant el de resoldre el problema com el d’intentar que el Govern perdés una votació. Un exercici d’enorme irresponsabilitat i de cinisme electoral.

El PSC desitja més que ningú que s’avancin aquests diners, perquè és fruit del nostre model, i perquè nosaltres quan governàvem els vam aconseguir. CiU ha de posar-se a treballar d’una vegada per totes i deixar d’utilitzar el fons de competitivitat com a maniobra de distracció electoral per evitar que es parli de retallades. CiU no vol resoldre el tema del fons de competitivitat, vol guanyar vots utilitzant Catalunya i els sentiments dels catalans. I això, a part de trist, és antipatriòtic.

Article publicat avui al Diari de Tarragona