Fa pocs dies escoltava amb perplexitat com una senyora, propietària d’una casa rural a Ascó exclamava afligida i consternada que si finalment s’instal•lava un magatzem de residus nuclears al poble, repercutiria negativament sobre l’activitat turística; les reserves es reduirien dràsticament fins al punt que ningú voldria anar-hi; no podrien amortitzar les inversions efectuades i potser, fins i tot, haurien de tancar.
La paradoxa d’aquesta afirmació, és que actualment l’establiment gaudeix de plena ocupació, malgrat estar ubicat en un terme municipal en el qual hi ha instal•lats dos reactors nuclears! Què era el que volia dir-nos aquella empresària hotelera? Molt probablement, que les mobilitzacions, manifestacions, la crispació i algunes de les afirmacions efectuades aquestes darreres setmanes sobre la ubicació d’un MTC que emmagatzemi els residus nuclears, han acabat per estigmatitzar un territori i una població. Un territori que ja tenia interioritzada i assumida l’energia nuclear. No és l’MTC en si mateix el que “espantaria” els potencials turistes, sinó assenyalar Ascó i la Ribera d’Ebre com un territori irradiat.
Poso aquesta anècdota com exemple que, segurament, algunes accions i comportaments poden acabar girant-se contra nosaltres mateixos. Crec sincerament que el Govern central ha estat encertat quan ha decidit iniciar el procediment per la construcció d’un magatzem centralitzat de residus nuclears. Mai cap govern anterior s’havia atrevit a fer-ho. Estem, per tant, davant d’un govern valent i responsable. Responsable perquè des que l’any 1.968 es va decidir construir la primera central nuclear a Espanya, la José Cabrera a Almonacid de Zorita (Guadalajara), teníem pendent solucionar definitivament el tema dels residus. No n’hi ha prou amb emmagatzemar-los a l’exterior de cadascuna de les centrals: és antieconòmic, es diversifiquen els costos i se’n ressent la seguretat. Tampoc no sembla raonable, ni responsable, enviar-los a França com vàrem fer amb els de Vandellòs I que, per cert, han de tornar d’aquí exactament 11 mesos.
Iniciar el procés per a la construcció d’un MTC no significa apostar per l’energia nuclear, com alguns han volgut fer-nos creure. I molt menys quan tenim el president del Govern més antinuclear de la història d’Espanya, que ha fixat en 40 anys la vida útil de les centrals nuclears en el nostre país, tal i com recull l’avantprojecte de llei d’economia sostenible. Un MTC és la resposta responsable d’un govern als nostres propis residus nuclears. Una resposta que solucionarà el problema per sempre, perquè és la millor de les solucions possibles i perquè ofereix la màxima seguretat física i tecnològica. I això ha de ser objecte de reconeixement.
Estic convençut que l’alcalde i els regidors d’Ascó que varen votar a favor de presentar-se com a candidats per ser emplaçament d’aquest magatzem creuen veritablement que aquest equipament, juntament amb el Centre Tecnològic associat, el talent i capital humà que atraurà, el parc empresarial i les inversions directes i indirectes que el municipi i la zona rebran, són bons pels seus ciutadans, per la seva dinamització econòmica i alhora és una bona opció de futur. Valoro i respecto la seva decisió.
Però és veritat que l’inici d’aquest procés ha generat alguna oposició. Dic alguna perquè darrerament només s’han sentit els partidaris del ‘NO’. I tot i que a la vida qualsevol veu, raonament, organització, plataforma o associació s’ha d’escoltar -més que res, perquè podria ser que tinguessin raó-, al final tot s’ha de posar en els seus justos termes. I els governs han de prendre decisions.
Les veus del ‘NO’s’han fet sentir. Però no han aportat solucions. La decisió del govern és necessària i responsable. Però no ha aconseguit el consens necessari. És per tant evident que cal un MTC, però que aquest no es pot construir sense consens. I aquesta és segurament la darrera lliçó que hem d’extreure de l’episodi d’Ascó: fa falta més pedagogia i, sobretot, més consens. Territorial i social. Perquè el polític, majoritàriament, ja hi és. Un consens sense el qual el President Zapatero ja ha dit que no es prendrà cap decisió. A hores d’ara hi ha 11 municipis candidats a tota Espanya. El procés s’ha iniciat. I acabarà bé. Posem-nos a treballar.
Article publicat al Diari de Tarragona (31/01/10)
Francesc Vallès. Reflexions personals i polítiques
