"Tomaré las decisiones que España necesita aunque sean difíciles. Voy a seguir ese camino cueste lo que cueste y me cueste lo que me cueste". Zapatero. Debat de l’estat de la nació (15/07/2010). Hi ha persones que davant l’adversitat es fan forts i són capaços d’exercir el lideratge que d’ells se n’espera. La necessitat de reduir el dèficit públic i de generar confiança en els mercats per recuperar el creixement econòmic, obligava a prendre decisions no gaire senzilles i gens populars. Zapatero ha fet el que calia fer pensant en el país i no en el seu partit. D’altres han jugat a aprofitar electoralment el context: Duran Lleida va arribar titllar Zapatero de cadàver polític, va exigir eleccions anticipades i va demanar al PNB que no recolzés els Pressupostos per fer caure el Govern quan abans millor. Rajoy porta sis anys fent apologia del catastrofisme i no li coneixem ni una sola proposta en matèria econòmica. Del PP ens ho esperàvem. De CiU, no tant. En moments de crisi els ciutadans esperen que els partits polítics tanquin files i deixin per més endavant les disputes i els interessos partidistes. Han demostrat tenir més sentit d’estat el PNB i Coalició canària que els dos principals partits de l’oposició.
La remodelació del Govern ha estat un gran encert. Políticament musculat i socialment respectat, afrontarà el darrer tram de la legislatura amb els PGE aprovats, la reforma laboral enllestida i amb estabilitat parlamentària. Un govern solvent i rigorós que anirà per feina. Quan un fa el què ha de fer, no només pot estar tranquil, sinó que el més probable és que el temps i els ciutadans li acabin donant la raó.
Article pubilcat avui al Diari de Tarragona
Francesc Vallès. Reflexions personals i polítiques
