Quatre anys després de l’aprovació de l’Estatut, el Tribunal Constitucional l’ha sentenciat. Quan tinguem el text definitiu podrem analitzar amb més serenitat i rigor la magnitud de la tragèdia, però que hi hagi sentència ja és una mala notícia. La sentència fa mal perquè anul•la alguns aspectes importants de l’Estatut, però, sobretot, perquè com que aquest és un document polític, la decisió ataca directament el símbol més important del nostre autogovern. Han fet mal al cos i a l’ànima del nostre Estatut. I aquí cal contundència.
Del TC esperàvem un major sentit d’Estat, més prudència i més consciència. Que no afegís problemes a una situació complexa econòmicament i que no entrés en campanya a Catalunya contaminant el procés electoral. La sentència afegeix problemes a un context ja de per sí difícil.
Davant la situació hi ha diverses reaccions possibles. La dels que se sentiran frívolament satisfets: la sentencia no dóna ni de lluny la raó al PP, però aquest ha aconseguit, després de la seva campanya contra Catalunya i contra l’Estatut, que se n’escapcin alguns articles. La d’aquells que intentaran superar el text cap a posicions sobiranistes. I finalment, hi ha la reacció dels que volem defensar l’Estatut en la seva integritat. Dels que creiem que el problema és la dreta, que impedeix l’evolució de l’Estat de les autonomies, i volem continuar treballant per defensar la nostra identitat, el nostre autogovern i el benestar dels ciutadans. I per això cal lideratge i coratge i, sobretot, evitar que el país es polaritzi irremeiablement.
Article publicat al Diari de Tarragona el 30/06/2010
Francesc Vallès. Reflexions personals i polítiques
